No voldria perdre l'oportunitat d'intervenir en la polèmica sobre els estudis encarregats per la Generalitat i qualificats com a inútils pel mateix conseller d'Economia. Bé, de fet va dir que no tenien una 'utilitat rellevant'. Hi ha prou exemples de la "inutilitat" de la que s'ha parlat com ara "saber 10 arguments per a fomentar joguines no sexistes" o "esbrinar com vendre deute de la Generalitat en un moment de col.lapse del mercat". Elaborar estudis que són redundants amb els que ja ha realitzat la mateixa Generalitat o bé d'altres que són la cirereta de tots els estudis com és "l'encàrrec sobre bones pràctiques administratives" a algú que formava part de la junta gestora del Palau de la Música.
Llegir més
El nou sistema de control de velocitat als túnels que ha presentat la Dirección General de Tráfico ha despertat un gran rebombori perquè, entre d'altres qüestions, deixa sense sentit els aparells detectors de radars o els afegits que s'instal·len als GPS i que avisen del punt on hi ha radars fixos abans d'arribar-hi. El cas és que la novetat no és tan gran, ni tampoc l'anunci és prou agosarat.
Llegir més
He escoltat aquests dies diversos tertulians parlar sobre la posició de suport d'Esquerra Republicana al nou model de finançament. Les expressions han estats des de la incredulitat, la malfiança o la desqualificació pel fet que un partit que es diu independentista i que defensa el concert econòmic hagi pogut fer de pota de fonament per l'acord, amb les conseqüències que tindrà en la sostenibilitat del tripartit i del govern central.
Per entendre la posició de Puigcercós i de l'executiva d'Esquerra utilitzaré un exemple històric i és el paper que van tenir el boscos de les Landes al sud-oest de França, en la consecució d'una armada de primer nivell.
Llegir més
Fa pocs dies el president de la Generalitat va aixecar un gran rebombori amb unes declaracions que venien a animar a la fusió entre caixes d'estalvi catalanes. De les seves paraules un podia arribar a la conclusió que alguna cosa s'estava movent de manera ferma en la redundant argumentació que esgrimia. El que si que arribava és que calia promoure la "concentració" d'entitats o "sinergia" com en diuen alguns. De les declaracions de Montilla a la cambra catalana sorprenia la petició final: Convé, sobretot parlar-ne poc.
Llegir més
Tots recordem encara els episodis viscuts a partir del 13 de novembre de 2002 quan un petrolier de nom Prestige va fer una via d'aigua irreparable davant de les costes de Galícia. Era una situació d'emergència extrema i calia actuar amb tensió de ferro, pensar en els moments immediats però també en el que podria passar a mig i llarg termini. La complexitat de prendre una decisió en aquelles circumstàncies era màxima. I què va passar? doncs només cal seguir el rumb que va prendre el vaixell per comprovar el reguitzell d'ordres i contra-ordres que es van anar executant fins al dia 19, quan el vaixell es va trencar finalment en dues parts a 250 quilòmetres de la costa i va provocar el vessament de petroli més greu de la història a la península.
Llegir més
467 lectures
Cap comentari
Enviar