L'estratègia d'ERC

He escoltat aquests dies diversos tertulians parlar sobre la posició de suport d'Esquerra Republicana al nou model de finançament. Les expressions han estats des de la incredulitat, la malfiança o la desqualificació pel fet que un partit que es diu independentista i que defensa el concert econòmic hagi pogut fer de pota de fonament per l'acord, amb les conseqüències que tindrà en la sostenibilitat del tripartit i del govern central.

Per entendre la posició de Puigcercós i de l'executiva d'Esquerra utilitzaré un exemple històric i és el paper que van tenir el boscos de les Landes al sud-oest de França, en la consecució d'una armada de primer nivell. De llibres sobre l'estratègia militar en grans batalles navals n'hi ha infinitat i debats sobre batalles com la famosa Batalla de Trafalgar són encara oberts pels especialistes. Però tota l'estratègia no serveix per a res sense la logística i en aquest sentit, el boscos de Les Landes van assegurar matèria prima per a la construcció de vaixells de guerra, capaços de fer front a les armades britànica i espanyola, les més temudes ara fa tres segles.

És a dir, de poc serveixen els discursos inflamats i les posicions maximalistes si no se sustenten en recursos materials. Per tant, interpreto que és estratègia pura i dura la posició d'Esquerra en aquesta negociació, amb el risc de desgast com és evident, però que ha alleugit, i molt, als seus dirigents. Només cal veure els principals representants del partit aquests dies i el seu somriure d'orella a orella.