Missió impossible ?

Suposo que molts pares i mares se sentiran identificats amb la situació que he viscut personalment aquestes darreres festes. La meva dona i jo sempre hem intentat educar les nostres filles d’una manera consumista racional i amb personalitat pròpia.

Amb això vull dir que hem intentat aplicar per sobre de tot el nostre criteri o els nostres gustos personals a l’hora de comprar qualsevol producte ja siguin aliments, regals, roba o joguines.

Però les sorpreses ens arriben cada Nadal o per als aniversaris perquè sempre cau una joguina o un regal que, la veritat, no et fa cap gràcia, sobretot si va destinat als més petits. Solen ser regals de marques molt conegudes que gasten milions d’euros en publicitat i que mai m'hagués sortit del cap comprar per les meves filles.

Quan això succeeix et sents impotent i creus que la teva missió d’educador/a dels teus fills ha fracassat parcialment, ja què no has previst aquesta situació i penses que tota la feina que has fet fins el dia d’avui es desfà en un obrir i tancar d’ulls.

Seguint amb el tema regals es va donar el cas d’una mare d’un company de classe de la meva filla que no sabia que regalar-li pel seu aniversari, que celebrem passat Reis. Li vaig dir que li regalés un joc de calcetes que li serien molt útils ja que per Nadal havia rebut molts regals de tota mena. Ella em va dir, "com vols que li regali això pel seu aniversari ?.

Jo vaig captar el sentit de la pregunta ràpidament. Vaig interpretar que comparat amb el que li havien regalat altres persones, unes calcetes era una mica ridícul. I ho vaig encertar. La mare em va confirmar el meu pensament. Tot i això, i després de dialogar una estona vaig convèncer la mare fent-li veure que la nena tenia de tot i que joc de calcetes era un regal molt pràctic.

La meva curta experiència com a pare ja ha començat a demostrar-me que, fora de casa, l’educació en el consum dels teus és molt difícil. Els amics i amigues, els pares i mares de les mateixes, els mestres, la família. S’ha de comprendre que tothom no comparteix les mateixes idees que tu sobretot si no coneixen la teva forma d’educar.

Situacions com la que us acabo d’explicar m’han ajudat a pensar que mai t’has d’amagar per la teva manera de ser, a pesar que siguis molt diferent a la gent que t’envolta.

No has de tenir por que tothom amb qui tinguis relació conegui la teva filosofia de vida per molt característica que sigui, ja què potser aquesta informació t’ajudarà en la teva missió diària d’educar dins un món on mantenir la teva pròpia personalitat s’està convertint quasi en una missió impossible.