SELECT id_comentari FROM blogs_comentaris WHERE id_article = 160 AND id_comentari =

El futur no era la TDT !!

Els hàbits de consum audiovisual de les noves generacions estan canviant dia a dia. Per primera vegada la màquina principal de l’oci juvenil és l’ordinador en detriment de la pantalla de televisió de tota la vida.

Amb això no vull dir que es vegi menys televisió, sinó que ara la veuen, sobretot els joves, mitjançant una altra pantalla com és la de l’ordinador. Ara veuen una programació més personalitzada, és a dir, veuen el que volen i en el moment que volen. Els interessa més el contingut que no la qualitat.

Però també per primera vegada la majoria de la població pot veure a les seves televisions més de 30 canals gratuïts. Tothom es pensava que la TDT canviaria el panorama televisiu i que afegiria més varietat i qualitat a la programació existent. La Televisió Digital s’havia venut com la televisió personal i a la carta. Però no ha estat així. Tenim molta més quantitat de canals i millor qualitat d’imatge però no tenim ni més varietat ni més qualitat de programació.

La majoria de cadenes de televisió mantenen el seu canal genèric i n'afegeixen d’altres amb les repeticions de sèries dels anys 80 i 90. Però el que més m’emprenya és que el Govern hagi concedit tantes llicències per a què hi hagi canals dedicats majoritàriament a “teletienda” o a concursos que no deixen de ser un engany per al teleespectador.

Jo tenia l’esperança que la nova oferta televisiva inclogués, com a mínim, canals de tipus educatiu, cultural o de servei públic, però vista la situació actual, el que queda clar és que el panorama de la TDT morirà en detriment d’Internet i del telèfon. No ho dic jo, ho diuen les estadístiques d’hàbits de consum.

Comprenc que les limitacions d’una oferta televisiva de qualitat és el seu pressupost i que la publicitat és qui mana. Però això passa perquè la televisió és gratuïta i, per tant, l’única fórmula de finançament és la publicitat i els fons públics. La televisió és l’únic caprici que és gratuït i per tant no podem demanar més del que tenim.

En canvi per tenir el caprici d’Internet hem de pagar i per tant hom pot escollir el que vol veure i quan ho vol veure. Aquesta és la principal diferència amb la TDT. Però això no s’acaba. El telèfon mòbil també està entrant en la batalla dels dispositius que oferiran continguts audiovisuals i també serà de pagament. Per tant queda clar que si volem qualitat ens haurem de posar la mà a la butxaca.

El futur ja ha arribat i, com sempre ha passat a la nostra història, fins que no comencin a sorgir els problemes associats a la mala utilització d’Internet i dels nous hàbits de consum audiovisual, ningú pensarà en com poder controlar tot aquest desgavell que ja ha entrat a les nostres llars.

Només ens queda una solució a tot això: Educació. Hem d’apostar abans de tot per una bona educació en la nova cultura audiovisual si no volem que tot plegat se’ns en vagi de les mans.

Comentaris

1.

El consum a través de IP el que sí que té és un major control i precisió estadística mil.limètrica.

  • 0
  • 0

Comenta aquest article