Quan va bé, malament i quan va malament, encara pitjor!

Aquest títol certament rebuscat pot servir, espero, per definir el que passa amb les regulacions ambientals en funció de la situació econòmica. Acabem de passar uns anys de molta activitat econòmica, diria fins i tot que desbocada, en la que hem pogut escoltar en diferents àmbits empresarials el temor a unes regulacions ambientals que acabein malmetent inversions i negocis que ajudarien a millorar el PIB, l'IPC o l'IMEI.

Fins i tot en temps de bonança els tècnics del Departament de Medi Ambient, posem per cas, s'han sentit pressionats per comentaris o escrits al·legant que l'aplicació de la normativa o que la seva modificació o, especialment, que l'elaboració d'una de nova norma sacsejaria els principis econòmics que es basen principalment en el benefici.

I què passa ara que hi ha una crisi profunda? Doncs que les veus de pressió són encara més potents, persistents i esteses. No només des del sector empresarial sinó de la societat civil es demana alleugerir la normativa, permetre una determinada activitat, ja que "és l'única que s'hi projecta".

Fins i tot la mateixa administració a tots nivells, bé sigui municipal, autonòmica o estatal, ha de vetllar per facilitar l'activitat i poques persones o col·lectius podran oposar-s'hi en moments crítics com aquests. Bé, com aquests o com els anteriors, perquè l'argument no és nou, el que si caldrà ara és tenir més aguant per mantenir el tipus.

Sospito que venen mals temps pel Medi Ambient i tenir avui la gosadia de parlar de canvi climàtic, de biodiversitat o d'energia nuclear és temptar la sort. Sempre et poden dir que "si no actuem si que només hi quedaran les besties!