'El cesante'

Aquesta figura que trobem a novel·les de Pérez Galdós sembla que ha tornat a l'Espanya democràtica. La figura creada pels governs de Cánovas del Castillo d'una banda i de Mateo Sagasta per l'altra, és la paradoxa d'uns governs que es repartien el poder a terminis al final del segle XIX, deixant-se les mans lliures en el període en el que obtenien el govern. Així Galdós va fer "mofa" amb la figura del "cesante", un funcionari que tenia feina quan governaven els seus i que es passejava per la Gran Vía de Madrid quan arribaven al govern de l'estat els altres. La publicació de les dades de l'EPA amb el número psicològic dels 5 milions d'aturats aproximant-se no fa més que refermar la virtual majoria absoluta del Partit Popular. I és que costa d'entendre que un govern a 20 dies de les eleccions no "cuini" unes dades que sap que l'ensorren definitivament. La "immolació" de Rodríguez Zapatero, que passarà a la història com el pitjor president de l'Espanya contemporània, deixarà però un llegat inqüestionable i coherent: un govern fort i majoritari, com reclamen els seus aliats a la UE i una bona part de les decisions més controvertides ja preses. Sempre podrà dir que s'ha auto-immolat a canvi de la fortalesa d'Espanya. Fa pocs dies que Merkel i Sarkozy encara l'anomenavem com l'exemple a seguir per la resta de PIIGS.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article