Juguem al monopoli?

Aquests dies de festa, que ja han passat, suposo que han servit per parlar de la "crisi" a molts de nosaltres. En les llargues sobretaules ha estat protagonista aquest monstre que té la culpa de tot. En el meu cas, he topat dues vegades amb una pregunta sense resposta: I on són ara els diners? Perquè per molt que ens expliquin que els diners es van fabricant a mesura que es necessiten sempre que algú es compromet a tornar-los, ara els diners han anat a parar a algun lloc? Per exemple, els 50.000 milions que Madoff  va fer desaparèixer, van anar a parar a alguna butxaca -perquè existir, van existir- i sinó que ho preguntin als rics que han perdut alguns milions d'euros en l'estafa. Tot plegat em fa pensar que hi ha un costat fosc, un indret on arriben aquests diners i d'on no tornen. O si més no, d'on no tornen a les butxaques o economies que els van crear.

Aquesta teoria si que és sòlida: els diners empaquetats per les entitats financeres, bancs i caixes amb contravalor d'hipoteques escombraria són ara a països o en mans de persones que no els pensen fer circular en la mateixa direcció. Per tant, el flux de capital s'ha trencat i les entitats que anaven deixant diners als seus clients han estroncat la circulació de liquiditat. Els clients bancaris ara tornen els diners amb dificultats o no els poden tornar -no els arriba el "flux sanguini" i han d'anar-lo a demanar a d'altres que estan com ells-. Per acabar, el creixement del PIB mundial hauria de demostrar que efectivament el món és avui més ric, ja que en els darrers anys s'ha fabricat molt de bitllet però, en canvi, els qui l'han fabricat són més pobres. Si fos així de senzill i ho hagués sabut abans, ben segur que hauria triomfat jugant al monopoli després del dinar de Nadal. Bon any!