Kodachrome

Durant set dècades Kodachrome ha estat sinòmin de qualitat, un suport fotogràfic lligat als professionals de la moda i la publicitat que fins i tot va ser obsequiat amb una cançó de Paul Simon. El 30 de desembre passat Kodak va posar fi a Kodachrome. Aquesta pel·lícula que ha regnat en el mercat fotogràfic durant 74 anys simbolitza una manera de fer que també s'ha acabat.

El Kodachrome era una pel.lícula fotogràfica "positiva" del que s'anomenaven diapositives, que captava amb gran qualitat les imatges impreses per les càmeres, des de les més senzilles fins a les de professional. Així Leica, Canon, Nikon, Hasselblat o Linhof aprofitaven al màxim les capacitats d'aquesta pel·lícula. Cadascuna d'aquestes marques tenien un planter d'investigadors que dissenyaven els millors mecanismes, amb els materials més lleugers o de més precisió per a construir les seves càmeres. Així, els "mecànics" que obrien una d'aquestes càmeres es quedaven sorpresos de l'enginy dels seus constructors.

Avui però la indústria va per altres camins. Aquests dies m'explicava un venedor de grabadors de TDT que quasi totes les marques usen la mateixa placa base fabricada a Honk Kong i el mateix processador de Taiwan. Únicament canvia el disseny de la caixa i alguns detalls del software que està basat en un sistema de còdi obert -Linux-. L'acoblament es fa tot a la Xina i el resultat va vinculat a la professionalitat de l'empresa acobladora, soldadures, cargols, qualitat dels plàstics, etc. I vet aquí com ha canviat el conte: Empreses alemanyes, japoneses o americanes, emboliquen un mateix producte amb formats diferents, únicament cal saber qui fabrica per comprar-lo, després buscar qui ho munta més barat i marketing!!

I ens tornem a preguntar: Què se n'ha fet dels departaments d'I+D+I de le nostres companyies?