Cartes marcades

Les paraules d'Artur Mas, president electe un cop acabat el ple d'investidura van ser enigmàtiques. Va reconèixer múltiples reunions amb José Montilla, tantes que ni els periodistes més agosarats ho podien haver endevinat. En el moment en què Mas va desvetllar aquestes "reunions secretes", vaig pensar que el realitzador del Canal Parlament havia de mostrar-nos la cara que se'ls havia quedat als altres socis del tripartit: Joan Puigcercós i Joan Saura. No la vam veure. Ja coneixeu prou bé la frase sobre la dona del Cèsar que, a més de ser honesta ha de semblar-ho. Doncs malgrat que el portaveu del PSC, Joaquim Nadal, es va esforçar a desmentir un pacte "sociovergent", la resta de diputats a la Cambra Catalana van arrufar el nas. Després dels resultats de les eleccions alguns membres del PSC van criticar la manca de lideratge durant la campanya electoral, com si ja es donés per feta la derrota. Podem recordar també que la voluntat del germà gran del socialistes catalans, el PSOE, ja fa 4 i 7 anys que es decanta per la sociovergència, que posaria les coses més fàcils a Madrid, fins i tot amb Mas com a president.

Ara s'ha acomplert aquest desig i s'ha arribat a afirmar que el pacte d'investidura era la millor notícia que es donava des del PSC "en anys". I ja només faltava en aquest puzle que Mas proposés Ferran Mascarell com a conseller de Cultura. Ah! i un element més: Artur Mas ha dit per activa i per passiva que fins les eleccions generals, previstes per d'aquí a dos anys, no posarà "el peu a fons" en la pretensió del nou model de finançament. És a dir, bones notícies per a Rodríguez Zapatero des de Catalunya.

No gosaria dir que tot està pactat, i que només escenifiquen, però aquest conjunt de fets, començant per la "bona sintonia secreta" d'Artur Mas i de José Montilla inclina a pensar que

1. Un mal resultat del PSOE pot perjudicar la reivindicació del model de finançament, o,
2. La responsabilitat obliga a fer estranys companys de viatge en un moment de crisi molt aguda, on fins i tot hi ha caixes que es plantegen convertir-se en bancs.
3. O bé,  totes dues situacions coincideixen alhora.