Ens ataquen els xinesos?

Banquers, agents de borsa, assessors financers, gurus econòmics han anat teixint un llenguatge críptic difícil d'entendre i d'explicar (ahir ho va intentar Jordi Goula a Versió Rac-1) que amaga intencions, objectius o prioritats i en el que s'hi troben còmodes. Malauradament, els responsables polítics, majoritàriament, han seguit aquesta estratègia i utilitzen el mateix llenguatge, que precisa d'un intèrpret que no sempre se'n surt. A més, si algun responsable polític surt del guió, el miren i el desqualifiquen com algú que "ha pixat fora de test", un "friki" vaja. I així arribem al punt on som, parlen diàriament dels atacs al deute espanyol, al irlandès, a l'euro; de l'interès dels bons a 10 anys, del diferencial del deute alemany... Tot qüestions críptiques per la majoria. Entenc que els instruments financers són complexos, que fins i tot tenen un glatir molt sensible, però si s'està atacant l'estabilitat financera d'un país, hi deu haver algú que ataca? I si es prenen accions per atacar la credibilitat i la solvència d'un país en deuen quedar proves? Doncs no, el que ens expliquen és que hi ha grans especuladors, que hi ha instruments financers com els Hedge Funds, d'on provenen els atacs, però no hi posen noms i cognoms. Passa com quan es parla del canvi climàtic: hi ha milers d'informes sobre les causes i conseqüències però molt pocs inclouen noms i cognoms dels responsables. En el títol hi he assenyalat els xinesos perquè sembla clar que són els qui més superàvit tenen actualment i, que ningú s'enganyi, si Xina i l'Àsia han de passar a ser una potència econòmica mundial, ho seran amb polítiques de "terra cremada" financera, difícilment seran tan amables com el director de la nostre oficina de la Caixa. I una altra obvietat: quan algú no gosa anomenar qui l'està amenaçant és que li té por.