El preu de la festa financera

L'estira i arronsa d'Irlanda sembla una comèdia prou ben escrita: Intriga, alarmes, denúncies, amenaces... tot suma per una trama argumental redactada per tal de no mostrar l'estat actual de les finances irlandeses i, de passada, amagar la salut de l'Euro. Ja havia passat abans amb Grècia i a tots ens venen altres noms, ben propers, que neguen un dia i un altre que estiguin en perill. Aquest nou episodi és una vegada més un descrèdit per la política i pels dirigents dels governs d'arreu.
Els ciutadans veiem amb sorpresa com s'intenten amagar evidències i se'ns demana confiança. Aquests dies he arribat a a la conclusió que el guió és molt més llarg i va començar a gestar-se fa anys, cap al 2003-2004, quan molta gent i alguns analistes explicaven que el creixement econòmic fonamentat en la "totxana" tenia riscos seriosos. Jo no em crec que aleshores, ni als governs ni als "serveis d'estudis" de les grans entitats financeres se'ls passés per alt el risc. Penso més aviat que va funcionar allò de si l'entitat del davant dóna crèdits difícils de retornar jo també ho faré, no sigui que em quedi endarrerit i després "algú" ja ho arreglarà. I ara estem en aquest punt, ara ho han d'arreglar els estats amb els diners de tothom, malgrat que per poder eixugar el forat, unes quantes generacions haguem de treballar uns anys més.