El fracàs del socialisme

Aquest és el títol d'una mena de power point que circula per Internet i que m'ha fet arribar el meu oncle aquests dies. Entre d'altres missatges similars, més o menys interessants, aquest m'ha semblat que al seu darrere hi havia pressa per tancar una porta. D'entrada, el plantejament del "per què del fracàs del socialisme" m'ha semblat d'una simplicitat extrema. L'argumentació fa referència als alumnes d'un curs universitari que fracassen perquè col·lectivitzen el resultat de les notes. Així, sense matisos. La simplicitat del missatge empeny, justament, en direcció contrària. La conclusió és que sovint les coses són més complexes, només hem de mirar les múltiples interpretacions de qualsevol fet. Quan he acabat de llegir l'exposició digital, he recordat la resposta que Zhou Enlai va donar a un periodista quan l'interpel.lava sobre la Revolució Francesa. Corrien els anys 50 i l'aleshores primer ministre de la República Popular Xina va respondre que era massa aviat per fer-se'n una opinió. Alguna cosa semblant podríem contestar als qui s'entesten en parlar del fracàs del socialisme o de la "fi de la Història" i és que els manca perspectiva. Si ens atenem a com eren les societats on vivien els nostres avant-passats fa només 3 o 4 generacions, ens adonarem dels drets dels que avui gaudim i que no eren ni somniats en aquella època. Per no parlar de les diferències de rols i d'estatus que mantenien homes i dones. I alguna cosa hi ha tingut a veure el que defensaven els utòpics, els anarquistes i els socialistes. Un dia és gairebé etern per una papallona i obviable per molts éssers humans.