La vuitena

"Un equip de futbol va ser el centre del món" amb aquesta frase començava un exitós anunci d'una coneguda marca de cervesa que es va convertir en un tribut a l'èxit del FC Barcelona. Un model de joc ben planificat, treballat des dels nivells més bàsics en una peculiar escola com La Masia i que va donar sis títols al club en un any, un més l'any següent i ara un vuitè, amb la selecció espanyola. “La feina ben feta no té fronteres”, deia l'anunci, i ha quedat ben demostrat amb l'admiració que ha despertat arreu el joc del Barça i, diumenge, el de l'equip dirigit per Vicente del Bosque, el qual va reconèixer que després de la derrota amb Suïssa van estar a punt de canviar l'estil de joc.

“I quin és el secret, es preguntava tothom". Alguns han volgut veure en aquesta victòria històrica un motiu d'enfrontament més, ignorant que sense el nucli generat a can Barça la victòria hauria estat molt més lluny. El disseny d'un equip de futbol català, construït per Josep Guardiola, amb humilitat, treball, passió, estimant l'ofici i sortint a jugar com havien après n'ha estat la clau. Per això lligar la sentència del TC amb la victòria de la selecció és un greu error. Alguns, com Alfredo Pérez Rubalcava, se n'han adonat de seguit i, avalant la tesi de José Montilla en el sentit que tenim un nou problema, han reconegut que cal trobar una sortida a l'atzucac que ens ha situat l'alt tribunal. El partit de diumenge ha posat l'estat espanyol al centre del món però, alhora, mostra més que mai la dependència que té de Catalunya. A ningú no se li escapa que sense el planter del Barça no s'hauria aconseguit la copa del món.

"Que no ens venci la son” diu l'anunci que “tot és possible, tot està per fer, escrivia Martí Pol". Ens hem de felicitar d'haver fet una selecció campiona del món i “el que facin els altres tant se val, la feina ben feta no té rival”.