Trucant a la porta equivocada

El govern espanyol s'enroca en voler ser present a a cimera econòmica mundial, trucant al president Sarkozy, després a George Bush i ara a Barack Obama i John McCain i, a la fi, és molt probable que ho aconsegueixi donat el grau d'insistència que hi esmerça. Però, mentre tant un altre govern, l'Argentí, ensorra les perspectives de les principals empreses espanyoles. Segur que és important estar a la cimera de Washington, on és possible que es coneguin les bases d'un nou model de "regulació" del sistema financer, que ha de permetre restablir la confiança entre entitats i reactivi el funcionament de l'anomenat interbancari, el mercat majorista al que bancs i caixes accedeixen per aconseguir el préstecs que després fan arribar a les empreses i als ciutadans.

Poder tenir un seient en aquesta cimera, sortir a la foto com es diu col·loquialment, té una rellevància extraordinària. Ara bé, buscar participar a la cimera de la capital de Nord d'Amèrica sense tenir controlada la porta del Sud d'Amèrica, on les companyies espanyoles tenen grans interessos i inversions des de fa més d'una dècada, no fa més que afegir incertesa. I no cal dir que ja estaven advertits d'aquesta possibilitat, la temptació de controlar, renegociar o nacionalitzar en la versió més extrema ja s'ha viscut els darreres mesos a Bolívia i Veneçuela.