Matrimoni de conveniència

Fa pocs dies el president de la Generalitat va aixecar un gran rebombori amb unes declaracions que venien a animar a la fusió entre caixes d'estalvi catalanes. De les seves paraules un podia arribar a la conclusió que alguna cosa s'estava movent de manera ferma en la redundant argumentació que esgrimia. El que si que arribava és que calia promoure la "concentració" d'entitats o "sinergia" com en diuen alguns. De les declaracions de Montilla a la cambra catalana sorprenia la petició final: Convé, sobretot parlar-ne poc. I un es pregunta després de reflexionar-hi uns segons: I de què parlava doncs el President?. Altres han vingut després a reiterar que no se n'ha de parlar, que és un mal que no vol dolor, etc. I, de fet, tothom en parla. La moderació recomanada en els comentaris entenc que deriva de la sensació que parlar de qui ens guarda els diners és qüestió delicada, però també que la repercussió que pot tenir en llocs de treball, en oficines, en retribucions és significativa.

I bé, en definitiva, on vull anar a parar és a la constatació de les desavinences, segons publica la Vanguardia, entre el Banc d'Espanya i la ministra d'Economia a l'entorn de la Llei de Caixes. El Banc que dirigeix Miguel Ángel Fernández Ordóñez pretén modificar la llei de manera que aquesta liquidi el control autonòmic en aquests processos de fusió, ja que fins ara el govern de cada territori podia arribar a vetar-les. Segons el diari català, finalment les dues parts han acordat però donar més poder al BdE perquè, en cas d'haver d'intervenir, -i només en aquesta circumstància- el regulador tindria les mans lliures per a promoure la fusió sense entrebancs.

Després d'aquest aclariment si que s'entén la dimensió de les paraules de José Montilla quan demanava rapidesa en preparar "bodes" entre els de casa abans no haguem de presenciar "matrimonis a la força".