Economia de deriva

Tots recordem encara els episodis viscuts a partir del 13 de novembre de 2002 quan un petrolier de nom Prestige va fer una via d'aigua irreparable davant de les costes de Galícia. Era una situació d'emergència extrema i calia actuar amb tensió de ferro, pensar en els moments immediats però també en el que podria passar a mig i llarg termini. La complexitat de prendre una decisió en aquelles circumstàncies era màxima. I què va passar? doncs només cal seguir el rumb que va prendre el vaixell per comprovar el reguitzell d'ordres i contra-ordres que es van anar executant fins al dia 19, quan el vaixell es va trencar finalment en dues parts a 250 quilòmetres de la costa i va provocar el vessament de petroli més greu de la història a la península. El petrolier va anar canviant de rumb en funció de les expectatives que s'anaven succeint des de terra ferma. Uns pensaven que era millor apropar-lo a terra per poder ser auxiliat; i el remolcador va anar tirant d'ell, després es va pensar que millor que s'enfonsés mar endins i així evitar el vessament a la costa; i mar endins va ser remolcat. Després es van tenir en compte els corrents del mar i la nau, ja molt fràgil, va tornar a girar el timó. I més hauria anat variant la direcció de la proa si més hagués tardat en arribar el moment fatídic en que l'estructura de la nau va petar.

I fins aquí l'analogia amb el petrolier tripulat per Apostolos Mangouras. Les decisions d'aquell episodi nefast venen ara a la memòria quan ens fixem en els anuncis que s'han fet per capgirar la política econòmica dels darrers dies. Primer, els 2.000 euros per "ajudar" als compradors de cotxes han quedat amb 1.500 i, d'aquests, l'estat només n'aporta 500. Dilluns entra en vigor la mesura i els concessionaris no saben concretament encara com es compensaran. Un altre gran anunci per afavorir la sortida de l'estoc de pisos per vendre, que parla de l'eliminació de la desgravació a partir de 2011 per les rendes de més de 24.000 euros, ha quedat unes hores després de ser anunciada, en que "aquesta és una xifra orientativa". Potser si que, com anticipaven alguns entesos, la marxa de Solbes s'havia produït per a deixar "mans lliures" al president del govern. Si, a la pràctica, és aquest el que en aquests moments pilota l'economia, sembla que de moment ho està fent sense cap encert, anunciant mesures que ens han de treure de la crisi i corregint-les just uns minuts després. I a ningú se li escapa que l'economia necessita decisions fermes, concretes i estables per recuperar la confiança, just el que més s'ha malmès en aquesta crisi.