Un Bon Rei

“[...] Badallar en presència d'un rei és contrari a l'etiqueta -li va dir el monarca-. T'ho prohibeixo.
- No puc estar-me'n -va respondre el Petit Príncep, confús-. He fet un viatge molt llarg i no he dormit ...
- En aquest cas -va dir el Rei- t'ordeno que badallis. Fa anys que no he vist badallar ningú. Per mi els badalls són curiositats. Vinga! Torna a badallar. És una ordre.
- Em fa vergonya ... ja no puc ... -féu el Petit Príncep posant-se vermell.
- Hmmm! Hmmm! -va fer el Rei-. Aleshores ... t'ordeno que de vegades badallis i de vegades ...S'embarbussava una mica i semblava ofès.
Perquè el Rei, per sobre de tot, volia que se li respectés l'autoritat. No tolerava la desobediència. Era un monarca absolut. Però, com que era molt bo, donava ordres raonables.“Si ordenava -solia dir-, si ordenava a un general que es transformés en ocell marí i el general no m'obeís, no seria culpa del general. Seria culpa meva.”
- Puc seure? -va demanar tímidament el Petit Príncep.
-T'ordeno que seguis - li va respondre el Rei.[...]
-Voldria veure una posta de Sol. Feu-me el favor, ordeneu al Sol que es pongui -va demanar el Petit Príncep al Rei.
- Si jo ordenava a un general que volés d'una flor a l'altra com si fos una papallona, o que escrivís una tragèdia, o que es transformés en ocell marí, i el general no executava l'ordre rebuda. Qui en tindria la culpa, ell o jo?
- Serieu vos -va dir el Petit Príncep convençut.
- Exactament. A cadascú se li ha d'exigir el que cadascú pot oferir -va continuar el Rei- L'autoritat reposa, en primer lloc, sobre la raó. Si ordenes al teu poble que vagi a llançar-se a mar, farà la revolució. Jo tinc dret a exigir obediència perquè les meves ordres són raonables.
- I la meva posta de Sol què? -va recordar el Petit Príncep, que no oblidava mai cap pregunta un cop l'havia feta.
- La tindràs, la posta de Sol. Jo l'exigiré. Però esperaré, amb la meva ciència de governar, que les condicions siguin favorables.
- I això quan serà? -es va voler informar el Petit Príncep.
- Hmmm! Hmmm! -li va respondre el Rei, que primer de tot va consultar un calendari gruixut-. Hmmm! Hmmm! Serà cap a ..., cap a ... serà aquest vespre cap a les set quaranta! I ja veuràs com seré obeït! [...]
Fragment de El Petit Príncep d'Antoine de Saint-Exupéry

De vegades, ordenem als nostres Petits Prínceps que callin, que no preguntin, que seguin, que no belluguin, que no corrin, que no saltin, que no juguin, que no s'embrutin, que s'acabin la sopa quan acaben tot just de berenar, ... Quan els formulem aquestes ordres, som monarques raonables? La naturalesa dels Petits Prínceps és bellugadissa, inquieta, curiosa, d'una energia inesgotable, d'un tarannà lliure i indòmit, els agrada triar, com a nosaltres, ... Com en el cas del Rei del Petit Príncep, si els formulem ordres no raonables i quan les condicions són desfavorables no podem esperar que els nostres Petits Prínceps les compleixin. Si ho fem, les conseqüències no es faran esperar:

- Antagonitzarem la nostra relació, ens confrontarem innecessàriament.
- Ens desautoritzarem com monarques, els nostres súbdits no podran complir les nostres ordres.
- Perdrem la confiança i el respecte en comptes de fomentar-les.
- Ens distanciarem dels nostres Petits Prínceps.
- Perdrem l'oportunitat de ser un referent de valor per als nostres Petits Prínceps.
- Desaprofitarem l'ocasió d'educar-los. Ves a saber qui ens agafarà el relleu!
- etc.

Als Petits Prínceps els agrada fer, ajudar, participar, moure's, ..., viure frec a frec amb els monarques en les tasques quotidianes de govern del regne particular que compartim. Si, per contra, les ordres que els formulem són raonables i quan les condicions són favorables, la nostra autoritat es veurà reforçada, vejam:

- Com que plou, ens calçarem les botes d'aigua per poder caminar pel mig dels tolls.
- Com que anirem a berenar al parc, et poses el xandall de jugar blau o el vermell? Així, no importa si t'embrutes.
- Com que has estat tot el dia a escola, t'ordeno que corris tot el que vulguis fins les 19.00h, on prefereixes anar al parc o a la plaça? Recorda que hem de fer els deures abans de sopar.
- Com que avui és diumenge, farem un pastís junts, tu tries, quin fem, el de xocolata o el d'ametlles? Ens posem un davantal, per si ens taquem.
- Com que jo tampoc no sé què és un ornitorrinc, ho buscarem junts a la Viquipèdia.
- Avui ordenarem les testos del balcó, m'ajudaràs o prefereixes jugar una estona?
- Etc. ...

La seva natural energia no té aturador, per molt que ens capfiquéssim, no podrem contenir-la ni aquietar-los; ens interessa més orientar-la per transformar-la en un guany d'aprenentatge del saber fer, de valors en acció, d'increment de l'afecte, del respecte i de la confiança mútues, etc.

Encara que, de vegades, la relació amb els teus fills s'antagonitza; retrobar els punts d'entesa i harmonitzar-la t'interessa; puc ajudar-te a aconseguir-ho.
Parlem-ne!

Originalment publicat a Receptes per Viure Bé!

Sophia Blasco, assessora i coach personal
657 825 188
[email protected]
www.coachingpersonal.cat

Poder també t’agradaran:
Articles sobre valors
“Vivir es un asunto urgente”