Avui, al metro, he sentit una senyora que li deia aquestes paraules al seu acompanyant; en sentir-la, m'he quedat glaçada. He escoltat al meu voltant i, al vagó, hi havia converses en castellà, en altres llengües i cap en català. La pregunta de la dona evidenciava el grau d'invisibilitat del català, o millor dit, d'inaudibilitat.
Les llengües s'han de sentir i s'han d'escoltar per ser percebudes, els parlants som els únics que podem fer el català perceptible, audible. Augmentar el grau d'audibilitat del català és a les nostres mans, en cada conversa decidim la llengua que emprem.
El costum de passar-nos al castellà quan l'interlocutor no parla català fa el català inaudible! Aquí rau la raó de la pregunta de la passatgera del metro que, com que parla castellà, ho té difícil per sentir-nos parlar en català.
La Margarida Cienfuegos ens proporciona una estratègia per canviar aquest costum de passar-nos al castellà pel de parlar sempre en català; a més a més, analitza la base de l'adquisició i implantació d'aquest costum, al seu article Tenim per costum ...
Sophia Blasco Castell, assessora i coach personal
[email protected]
657 825 188
Al Twitter Al Google + A LinkedIn
Receptes per Viure Bé!
"¿Aquí habláis catalán? ¿Dónde?"
Si busquem qui en té la culpa, estem transferint la responsabilitat, i això no ens permet agafar aquest assumpte en les nostres mans.
El que ens interessa és canviar la situació, nosaltres decidim emprar el català en les nostres comunicacions o passar-nos al castellà, sopar en un restaurant amb la carta en català o menysprear aquest detall a l'hora de triar on consumim, ...
El mes lamentable es que, malauradament, al cap i casal de Catalunya, cada vegada mes es parla en castella, el catala es minoria en comerços, bars, restaurants, etc. Qui en te la culpa?
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari