L'estimo, però...

Conviure en parella et resulta, de vegades, quasi una missió impossible?
Conviure en parella és una necessitat humana, natural, lícita; fer-la realitat pot ser un goig; encara que, de vegades, se'ns fa difícil.

La convivència en parella es una relació interpersonal especial marcada per:

- Un compromís de compartir la vida.
- Un intens component afectiu i sexual, una atracció personal mútua i un alt grau d'afecte entre tots dos membres.
- Un conjunt d'interessos comuns.

La presència d'aquests elements, en un marc de confiança mútua, poden conformar una convivència en parella reeixida.

La convivència en parella necessita ser font, potencial i real, de satisfacció personal per mantenir-se i consolidar-se: estimar i ser estimats, reconèixer i ser reconeguts, expressar-nos emocionalment donant i rebent afecte, caminar per la vida recolzant a l'altre i sentint-nos recolzats són alguns dels fonaments substancials de L'art de conviure en parella amb èxit.

Constituir una parella és una de les aspiracions fonamentals dels éssers humans, encara que aconseguir conviure en parella amb èxit no sembla fàcil; les estadistiques ens indiquen que més de la meitat de les parelles constituïdes es separen a mig termini. Els experts assenyalen com responsables del malbaratament de la convivència en parella dos factors:

- Els fonaments sobre els què s'assenta la parella.
- Les mesures que prenen els seus membres per mantenir la parella com font, potencial i real , de satisfació personal de tots dos. Les autoritats en la matèria assenyalen tres línies d'actuació claus:

- La pràctica d'una comunicació adequada.
- L'increment de la satisfacció i l'afecte.
- L'habilitat per abordar i resoldre els conflictes que puguin sorgir.

 

El projecte 'Conviure en parella' presenta una gran complexitat i són variades les causes que poden fer-lo fracassar, d'entre elles, i sense ànim d'exhaustivitat, trobem:

- Malentendre la convivència situant-la, per exemple, en estar junts tothora fent la mateixa activitat; això significarà que un dels dos es sotmet a les preferències de l'altre i la seva individualitat s'ofegarà anulant l'exercici de la seva llibertat.
- Entrar en l'espiral de la incomunicació comportarà acabar suposant o imaginant el que l'altre vol dir o considera; és llavors quan la distorsió de la realitat entrarà en escena.
- Perdre la confiança i el respecte. La convivència sense confiança i respecte és difícil ja que la dignitat i l'amor propi patiran agressions permanents.
- Creure en el mite "Una parella com Déu mana" impossibilita que la parella única i irrepetible de la que formem part es desenvolupi.
- Implantar la dependència econòmica actuarà reforçant les relacions de poder d'un sobre l'altre.

Identificar quins són els factors que fan de la nostra convivència sigui, de vegades, una missió impossible ens permetrà definir i posar en marxa el pla per superar aquestes dificultats, reforçar els ponts d'unitat amb la nostra parella i transformar la nostra convivència en una font real de satisfacció.