L'oblit, peça clau de la memòria!

Quan ens detectem pèrdues de memòria, ens minva la confiança en les nostres habilitats i competències, ens angoixa perdre independència i autonomia progressivament i ens fa por patir una malaltia del tipus de l'Alzheimer o semblant. Però, l'oblit és realment una fallida del sistema?

Recordar és un procés complex on, a grans trets, tenim: l'emmagatzemament previ de la informació, la intervenció d'un estímul que activa l'evocació del record i la capacitat de reconèixer el record com quelcom ja conegut.
L'evocació l'activa la voluntat o la intervenció d'un estímul de l'entorn; per exemple, l'aroma d'unes maduixes ens transporta a vivències primaverals.

El sistema de gestió de la memòria està conformat per una xarxa de neurones interconnectades. La consolidació de la memòria, la retenció, és un procés gradual, actiu, permanent, que comporta canvis morfològics en aquesta xarxa, que està en procés de reconfiguració continu; cada dia que passa, es configuren noves connexions i s'alliberen les que no s'utilitzen. Aquestes interconnexions alliberades es manifesten com oblits.
L'oblit ens permet gestionar, de manera sostenible, l'accés a la informació necessària en cada etapa de la vida; és una adaptació del sistema a les necessitats; la reconfiguració d'aquesta xarxa de connexions afavoreix l'accés a la informació rellevant. No oblidar saturaria el sistema i l'inhabilitaria per adaptar-lo als canvis que comporta la vida. L'oblit no és una fallida del sistema; cal suprimir, o inhibir, allò que és irrellevant, per aconseguir una memòria eficaç.

En el nostre sistema de gestió d'informació i coneixement, hi ha dos elements claus:
- La destresa per capturar i retenir informació rellevant al llarg de tota la vida. Contínuament, la informació irrellevant o obsoleta és substituïda per informació útil i actualitzada. La nostra capacitat d'adquisició d'informació determinarà la qualitat del nostre sistema d'aprenentatge.
- La capacitat per recuperar la informació. La facilitat d'accés a la informació vindrà determinada per la freqüència d'ús. L'ús i el desús de la informació són els dos factors que provoquen la reconfiguració de la xarxa neuronal; és a dir, les interconnexions que no s'utilitzen s'alliberen. Aquesta capacitat d'adaptació del sistema es tradueix en eficiència i rapidesa per accedir a la informació rellevant i en caiguda en l'oblit de la informació d'ús esporàdic o infreqüent.

A tall de conclusió, podem dir que l'oblit és un element clau per al bon funcionament de la memòria i correspon, normalment, al procés natural de consolidació i accés sostenible a la informació.