La crisi econòmica, els canvis climàtics, el grau d'explotació salvatge dels recursos del planeta, els fluxos migratoris en condicions infrahumanes, la producció creixent de deixalles i la contaminació i toxicitat associada que comporta la gestió que se'n fa (incineració, soterrament en grans abocadors, ...) estan proclamant a tota veu la NO-sostenibilitat del model actual, un model basat en productes que ja han estat dissenyats per usar i llençar, productes “Kleenex”.
Fa uns 50 anys, practicàvem una economia ben diferent. Utilitzaré com a referent de contrapunt la generació de deixalles domèstiques, la seva composició i la gestió i aprofitament que es feia.
La majoria de les deixalles estava integrada pel que avui anomenem matèria orgànica: escorces i pells de fruites i verdures, ossos, espines, i de tant en tant, una paperina de paper de diari que s'havia emprat per embolicar el peix, un full de paper encerat de la carnisseria i alguna llauna de sardines o tonyina.
La gestió que es feia de les deixalles:
- La millor brossa orgànica s'utilitzava per alimentar el bestiar (avui, en alguns mercats, encara es recullen les fulles de col, enciam, fruites tocades, com aliment per als animals de granja).
- El rebuig de la brossa s'aprofitava per fer fem i adobar el camps de conreu.
Una gestió basada en l'aprofitament intel·ligent dels recursos que seguia un cicle tancat sostenible.
Avui, la majoria de la brossa domèstica que generem no és orgànica. A casa, podem observar com el volum de brossa inorgànica és de l'ordre de 4 a 5 vegades superior al volum de la orgànica. És a dir, la majoria de les coses que entren a casa nostra o són deixalles (caixes, bosses, ampolles d'un sol ús, embolcalls de productes alimentaris i de neteja, ...) o estan pensades per ser llençades el més aviat possible (les olles, les cassoles i les paelles antiadherents, tan aviat perden la pel·lícula de material antiadherent, les llencem a la brossa). Observar el cubell de la brossa d'un establiment de restauració dels que utilitzen gots plats, culleres, forquilles i ganivets d'un sol ús és molt didàctic (Burguer King, McDonalds, Starbuck cafè).
D'altra banda, la gestió de les deixalles es fonamenta en el malbaratament dels recursos:
- La incineració, com a resultat de la combustió de matèria orgànica, allibera dioxines, unes toxines bioacumulatives, mutàgenes i cancerígenes.
- El soterrament en grans abocadors provoca, com a resultat de la descomposició dels materials que s'hi troben, contaminació de l'aire per emissió de gasos i contaminació de les aigües del subsòl que utilitzem per al consum humà.
- El reciclatge del plàstic, del vidre i del paper, tots ells productes d'un sol ús, és molt reduït i consumeix grans quantitats d'energia i matèries primeres. Per contrapuntar, no fa tant, anàvem a comprar begudes amb l'ampolla buida per bescanviar-la o portàvem les ampolles de cava al drapaire.
- Les deixalleries, que possibiliten la recollida selectiva, cosa que avui practiquem en un grau quasi testimonial, sols ens garanteixen la recollida, i desprès, què en fem amb les coses?
Què ens està passant???
L'Annie Leonard ens explica, magistralment, quin és el “quid” de la qüestió al seu vídeo “The story of Stuff”, en castellà , en anglès i disponible amb subtítols en diverses llengües .
Sophia Blasco Castell, assessora i coach personal
[email protected]
657 825 188
Al Twitter Al Google + A LinkedIn
Receptes per Viure Bé!
Fa uns 50 anys, practicàvem una economia ben diferent. Utilitzaré com a referent de contrapunt la generació de deixalles domèstiques, la seva composició i la gestió i aprofitament que es feia.
La majoria de les deixalles estava integrada pel que avui anomenem matèria orgànica: escorces i pells de fruites i verdures, ossos, espines, i de tant en tant, una paperina de paper de diari que s'havia emprat per embolicar el peix, un full de paper encerat de la carnisseria i alguna llauna de sardines o tonyina.
La gestió que es feia de les deixalles:
- La millor brossa orgànica s'utilitzava per alimentar el bestiar (avui, en alguns mercats, encara es recullen les fulles de col, enciam, fruites tocades, com aliment per als animals de granja).
- El rebuig de la brossa s'aprofitava per fer fem i adobar el camps de conreu.
Una gestió basada en l'aprofitament intel·ligent dels recursos que seguia un cicle tancat sostenible.
Avui, la majoria de la brossa domèstica que generem no és orgànica. A casa, podem observar com el volum de brossa inorgànica és de l'ordre de 4 a 5 vegades superior al volum de la orgànica. És a dir, la majoria de les coses que entren a casa nostra o són deixalles (caixes, bosses, ampolles d'un sol ús, embolcalls de productes alimentaris i de neteja, ...) o estan pensades per ser llençades el més aviat possible (les olles, les cassoles i les paelles antiadherents, tan aviat perden la pel·lícula de material antiadherent, les llencem a la brossa). Observar el cubell de la brossa d'un establiment de restauració dels que utilitzen gots plats, culleres, forquilles i ganivets d'un sol ús és molt didàctic (Burguer King, McDonalds, Starbuck cafè).
D'altra banda, la gestió de les deixalles es fonamenta en el malbaratament dels recursos:
- La incineració, com a resultat de la combustió de matèria orgànica, allibera dioxines, unes toxines bioacumulatives, mutàgenes i cancerígenes.
- El soterrament en grans abocadors provoca, com a resultat de la descomposició dels materials que s'hi troben, contaminació de l'aire per emissió de gasos i contaminació de les aigües del subsòl que utilitzem per al consum humà.
- El reciclatge del plàstic, del vidre i del paper, tots ells productes d'un sol ús, és molt reduït i consumeix grans quantitats d'energia i matèries primeres. Per contrapuntar, no fa tant, anàvem a comprar begudes amb l'ampolla buida per bescanviar-la o portàvem les ampolles de cava al drapaire.
- Les deixalleries, que possibiliten la recollida selectiva, cosa que avui practiquem en un grau quasi testimonial, sols ens garanteixen la recollida, i desprès, què en fem amb les coses?
Què ens està passant???
L'Annie Leonard ens explica, magistralment, quin és el “quid” de la qüestió al seu vídeo “The story of Stuff”, en castellà , en anglès i disponible amb subtítols en diverses llengües .
Sophia Blasco Castell, assessora i coach personal
[email protected]
657 825 188
Al Twitter Al Google + A LinkedIn
Receptes per Viure Bé!
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari