Les mesures econòmiques del govern del Principat castiguen novament les classes populars

Tan sols dos dies després de les eleccions generals, el Govern de Convergència i Unió ha tornat a mostrar el seu tarannà neoliberal, anunciant mesures econòmiques que novament castiguen les classes més desafavorides.

En trets molt generals:

Pel que fa a la sanitat, consideren implantar un “tiquet moderador”, amb un pagament addicional per cada recepta.

Pel que fa a l’ensenyament, s’apujaran encara més les matrícules universitàries, que aquest any ja s’han incrementat un 7,6%, per començar…

La mobilitat també patirà increments en l’impost sobre hidrocarburs i en el transport públic.

Les treballadores i treballadors públics patiran una enèsima retallada, després d’anys de “contenció”, una rebaixa de sous a partir de mitjan 2010, congelació d’aquesta retallada el 2011 i retallada d’altres conceptes retributius durant aquest mateix any: cap aportació de la Generalitat als fons de pensions, reducció a la meitat dels fons d’acció social i congelació dels complements de productivitat.

Pel que fa a l’aigua, es prepara un increment del cànon del 10%, després de la pujada del 8,5% que ja ha patit enguany.

Es destaca la manca de progressivitat en aquests increments, ja que una vegada més serem les capes populars qui suportarem els “necessaris ajustos per evitar mals majors” i preservar l’Estat del benestar. Benestar, per a qui, ens preguntem.

Es continua insistint en el tipus de mesures que de manera reiterada han demostrat la seva inoperància. Es continua insistint en el control del dèficit i del deute públic com a úniques variables sobre les quals operar. Tractat de Maastrich, Pacte d'Estabilitat i Creixement, reforma exprés de la Constitució Espanyola... Ens trobem en una situació molt greu, definida per una taxa d'atur al voltant del 20%; segons la darrer informe de l’EPA l'atur a Catalunya afecta 742.000 persones, de les quals 200.000 no reben cap tipus de prestació. La població de l'Estat espanyol representa el 14% de la zona euro i en canvi l'atur representa el 31% del total. I les previsions de creixement econòmic són pràcticament nul•les. L'estancament, tant econòmic com social, arriba a llindars preocupants.

Les mesures d'ajustament i reducció del dèficit via disminució de la despesa estan ja “tocant os” i es reconeix des del Govern. Els increments d'ingressos repercuteixen un altre cop sobre el gros de la població: increment dels costos del transport públic, i increment de les taxes pels carburants, increment de taxes universitàries, plantejament del copagament sanitari (recordem que a Catalunya ja paguem més car el carburant per finançar el sistema sanitari).

Totes aquestes mesures aniran disminuint la despesa interna i aniran afeblint la nostra economia, els acomiadaments en el sector públic incrementaran l'atur i les progressives retallades salarials afectaran negativament el consum.

Contra aquesta nova agressió, la Intersindical-CSC reitera que les mesures que permetran superar la situació actual passen per la progressivitat fiscal, que pagui més qui més té per mitjà de l’impost de patrimoni, de l’impost de successions, fiscalitat de les SICAV o fiscalitat de les societats instrumentals...

Cal també un control real i efectiu del frau fiscal: estem a un 23% del PIB, mentre que la mitjana europea se situa en el 13%. Passar del 23% al 13% de frau fiscal suposa a Catalunya un ingrés de 7.000 milions d'euros. L'eliminació del dèficit fiscal, calculat en mitjana anual, suposaria un ingrés de 13.832 milions d'euros. L'estalvi/guany de les mesures proposades suposa 1.000 milions d'euros. Només atacant el problema d'arrel serà possible reactivar l'economia i donar resposta a les necessitats socials. El problema no és de deute o dèficit, el problema és d'economia real.