Ahir, diumenge 2 de juliol, al diari ARA en un article de Carles Capdevila, es feia referència al futur dels estudiants i a la possibilitat cada cop més gran d'optar per emigrar. No és pas un tema de passat, no ho és de futur, ja és un tema de present.
Durant la campanya que vam fer com a sindicat contra la darrera reforma laboral, una de les qüestions que vam posar sobre la taula va ser l'exigència de major flexibilitat lligada precisament als moviments demogràfics de mà d'obra qualificada. Com acostuma a passar, res de nou sota el sol.
R A Mundell -economista premi Nobel de 1999 i expert en moviments de capital i unions monetàries- ja teoritzà als inicis de la formació de la zona euro que en cas de crisi cíclica, en una unió monetària, els efectes es repartien de manera homogènia o l'ajustament es faria per desplaçaments de població -dit en argot “una pertorbació asimètrica s'ha de reconduir amb mesures reequilibradores”-. Com a exemple, a ningú li estranya que als Estats Units hi hagi zones industrials i zones deprimides i que hi hagi transvasament de població; el reequilibri té sentit en la globalitat, de la mateixa manera que Califòrnia entra periòdicament en fallida i això no és cap drama, es resol des de la globalitat. El problema de la Unió Europea és que no és ni carn ni peix.
Qui segueixi el dia a dia de la realitat empresarial d'aquest país, sap que als inicis de la crisi les matrius de les multinacionals van “relocalitzar” el I+D, és a dir, van recuperar al lloc d'origen tot allò que podria suposar valor afegit i per tant un millor posicionament en las graella de sortida de la crisi.
Fins a cert punt el diner té pàtria. Això requereix una concentració de mà d'obra qualificada elevada. Mà d'obra que cal poder alimentar convenientment, això vol dir reposició demogràfica i un sistema de formació adient. A l'hora de parlar d'estratègies no es pot improvisar.
A Catalunya el nombre de fills per dona fèrtil és de 1,49 el valor més alt des de 1986 (dades d'Idescat 2008) a l'Estat Espanyol 1,34 i la mitjana europea és del 1,5. Alemanya està al voltant de l'1,4. La qüestió és que això és així des de fa uns 40 anys i amb aquestes taxes el problema de reposició de mà d'obra qualificada és greu i inassumible internament.
Els càlculs extrets d'Eurostat indiquen que a Alemanya la reposició de treballadors qualificats que en els propers 10 anys abandonaran el món laboral (Jubilacions) serà molt problemàtica.
Hi ha un programa de la Unió Europea, Eures, que gestiona ofertes i demandes de treball qualificat, estem parlant de 1.400.000 ofertes, 32% alemanyes, 29% del Regne Unit, un 7% belgues i així anar baixant. De les demandes registrades el 25% provenen de l'Estat Espanyol, seguides per les italianes amb un 13%. Dades del 22 de març d'enguany.
El reequilibri via desplaçament de població és evident i més amb taxes d'atur juvenil voltant el 36%, això marca les polítiques contra l'atur a nivell europeu.
Més dades, a proposta de la Comissió Europea el pressupost dels Erasmus s'ha incrementat en un 70% (període 2007-2013, 2.800 MEUR. Període 2014-2020, 5.000 MEUR) L'Estat Espanyol és el tercer beneficiari de la UE amb 62.000 estudiants.
Què té que veure això amb la reforma laboral? Doncs que per estimular les sortides cal tenir uns nivells de condicions de treball i precarietat que mantinguin un diferencial prou interessant bàsicament amb Alemanya; les condicions alemanyes tendeixen a la baixa i les nostres s'han de poder ajustar també a la baixa. Per tal de fer prou interessant l'emigració, cal mantenir els desnivells.
A partir d'aquí tres preguntes-trampa: Quin model educatiu ens cal? Per fer què? I quina és la dimensió de l'atur juvenil?
Article de Carles Sastre, Secretari d'Acció Sindical de la Intersindical CSC
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari