El sector serveis esperona l'increment del nombre de persones a l’atur i aquest octubre ja en són 24.000 més

Avui s’han publicat les dades del ministeri espanyol de Treball referents a l’evolució de l’atur i aquestes mostren com es manté l’increment, als Països Catalans, seguint amb una tendència que sembla no tenir aturador. Concretament, durant el mes d’octubre, hi hagueren uns/es 23.922 nous/ves aturats/des al conjunt de Catalunya, País Valencià i Illes Balears, arribant fins a la xifra total de 1.087.114 desocupats/des.

Aquesta evolució és semblant a la que té lloc al conjunt de l’Estat espanyol, malgrat que en aquest no s’hi dóna amb tanta virulència, ja que, mentre l’atur estatal s’ha incrementat un 35,14% anual, als Països Catalans ho ha fet en un 45,60%, deu punts per sobre. Aquesta diferència es manté en les xifres d’atur masculí i femení, mentre que, en el cas de l’atur juvenil, l’augment català és fins a 12,5 punts superior a l’espanyol. D’aquesta manera, un altre mes, podem comprovar com les nefastes polítiques econòmiques del govern central perjudiquen especialment els Països Catalans, els quals són incapaços d’aplicar mesures i reformes adequades a les seves característiques i necessitats socials, laborals i productives, a la vegada que pateix un dèficit fiscal que en malmet greument el conjunt de l’economia.

Tanmateix, cal tenir en compte que les xifres del ministeri de Treball no són en cap cas les correctes, ja que tan sols té en compte les persones registrades als serveis públics d’ocupació, un tràmit que, en cas de no tenir accés a prestacions o creure el servei inútil per trobar feina, no cal realitzar. D’aquesta manera, l’Enquesta de Població Activa (EPA) referent al tercer trimestre de 2009, identifica fins a 170.000 aturats/des més als Països Catalans.

En el requadre adjunt, es poden observar concretament les xifres sobre la variació de l’atur a les Illes Balears i Pitiüses, Catalunya i el País Valencià, aquells territoris del país que té en compte el ministeri de Treball a l’hora de publicar les dades.

Durant aquest mes d’octubre, l’increment de l’atur ha estat especialment acusat a les Illes Balears i Pitiüses, on la xifra de persones desocupades ha augmentat un 13,28%. Per contra, al País Valencià l’increment ha estat gairebé nul (tot i que presenta les pitjors dades en l’evolució anual). Quant a províncies, la de Castelló és altra vegada la que presenta un increment anual més elevat, del 66,38%, mentre que la de Lleida, amb un 50,57%, és l’altra que supera l’augment del 50%.

Quant a col·lectius és significatiu com l’evolució de l’atur masculí i femení tendeixen a igualar-se i, mentre l’increment mensual ja és superior per a les dones, la diferència entre ambdues evolucions anuals s’ha reduït des dels 20 fins als 14 punts en tan sols un mes. Pel que fa al jovent, aquestes dades són enganyoses, ja que bona part dels i les joves aturades no s’apunta als serveis públics de treball, motiu pel qual la majoria d’ells/es no hi consten (les dades de l’EPA mostren el doble de joves desocupats/des que les del ministeri de Treball). Quant al col·lectiu immigrat, l’increment de l’atur anual ha estat del 62,48% i ja hi ha 211.327 nouvinguts/des sense feina, al conjunt dels Països Catalans, una cinquena part del total d’aturats/des del país.

Tanmateix, és interessant veure com el sector serveis ha estat el que ha aportat 20.500 dels 24.000 nous/aturats, durant el mes d’octubre, ja que la construcció i la indústria gairebé han congelat el seu procés de destrucció d’ocupació, tot i que han traslladat al sector terciari tota la precarietat creada. De fet, malgrat que la construcció ha vist augmentar el nombre d’aturats/des un 64,65% anual i la indústria un 40,87%, el sector serveis ja ho ha fet també en un 41,95%, el que en termes absoluts són 181.573, un 53% del total de nous/ves desocupats/des.

Altres dades interessants són, per exemple, que un 87,3% dels 352.850 contractes firmats als Països Catalans, durant el mes d’octubre, són temporals i que un 28,73% dels aturats i les aturades registrades als serveis d’ocupació, un total de 317.312 persones, no cobren cap tipus de prestació. Aquesta darrera xifra, però, es podria elevar fins a gairebé mig milió de persones, si es tenen en compte les dades de l’EPA.

Per fer front a aquesta crisi i l’especial precarització patida per les classes treballadores, podeu consultar aquí les propostes de la Intersindical-CSC, entre les quals s’hi inclouen no aprovar cap ERO sense acord sindical, augmentar les prestacions socials i la despesa en sanitat i educació, imposar un sistema fiscal realment progressiu i que carregui sobre les rendes altes, impulsar el sector públic com a element cabdal de l’economia (incloent la participació en les finances, la indústria, l’energia...) i avançar cap a l’edificació d’un Marc Català de Relacions Laborals que eviti els greuges que patim com a nació espoliada i sense competències reals per garantir el progrés econòmic, el benestar social i els drets laborals.