Asfíxia al supermercat

En un món on la informació s'expandeix a la velocitat de la llum, la ciutadania preocupada i responsable aprèn i sap moltes coses. Sabem que les grans masses forestals i selvàtiques es redueixen perillosament afectant a espècies animals i vegetals que desapareixeran abans fins i tot que siguin descobertes. La tala d'aquests boscos o la seva contaminació per fuites de petroli és, al seu torn, causa d'aniquilació insonora de poblacions humanes i indígenes que van fer de la naturalesa el seu mitjà de vida. Al sud del sud d'Amèrica, es va esquinçar la capa d'ozó, un forat que no es veu però que deixa invidents a ovelles i persones, amb retines atrofiades per massa llum. Els millors cursos d'aigua baixen plens de plom, arsènic i altres porqueries. Molts s'estan esgotant i els rierols més modestos només flueixen de tant en tant. I per descomptat tots i totes som conscients en 'carn pròpia' dels desordres climàtics actuals. - Un fred estival i un càlid hivern - diuen els meteoròlegs de la televisió mostrant un ametller florit adornat amb boles i estrelles per Nadal.

Sabem, deia, dels problemes de maltractar al nostre planeta i estem defensant i exigint solucions per frenar tanta degradació: projectes per a la protecció d'espècies, tècniques de reciclatge, construccions bioclimàtiques, etc. Però ens oblidem d'una proposta: revisar els nostres patrons d'agricultura i alimentació ja que, com veurem, és responsable de la meitat de gasos efecte hivernacle (GEH) que eclipsen el futur en generar el major dels problemes ambientals, el canvi climàtic.

Per això anem a prendre un aliment produït sota un model d'agricultura, ramaderia o pesca intensiva i globalitzada, ja comptabilitzar desagregada on i quantes emissions de CO2 ha generat, des que es va pensar a produir fins que es va consumir o desaprofitar. Vegem.

DibujoHay tenir en compte els preliminars, quan un empresari agrícola s'asseu juntament amb els seus assessors. - Mmm veurem, aquest any la colza i la soja es vendran molt bé ja que hi ha una gran demanda de biocombustibles - diu. El tècnic agrònom assegut a la seva dreta fa un càlcul ràpid i explica - necessitarem noves terres per a tanta producció. I les excavadores i les serres mecàniques arrasen amb tot sense aturar-se en cap valor ètic ni ecològic. Comptabilitzar les emissions que es produeixen per aquests canvis en l'ús del sòl suma entre el 15 i el 18% del total d'emissions de GEH. Quan es disposa de terres, sisadas a la Natura o al petit pagesia, queda escollir com posar-les a produir. L'opció convencional o majoritària aposta per monocultius o ramaderia estabulada que funcionen sobre la base de maquinària pesada que es mou amb petroli i fertilitzants, plaguicides i altres insums de base petroquímica. Aquests processos agrícoles industrialitzats acaben representant entre un 11 i 15% del total d'emissions. Molts aliments s'han produït lluny de les nostres taules, com les gambes produïdes a Equador, transportades al Marroc per al seu processament, que després s'empaqueten a Amsterdam per vendre a Barcelona. Encara que alguns mitjans de transport són menys contaminants, tots depenen del petroli i finalment comptabilitzen entre el 5 i 6% de les emissions totals. Molts d'aquests aliments, en el trajecte, en el comerç i a casa, requereixen conservar-se en fred. En aquestes fases, les estimacions indiquen que es produeixen entre el 2-4% del total de GEH. Un model que exigeix ​​tanta refrigeració és com una estufa per al Planeta. Si mirem els nostres rebosts tres quartes parts dels aliments que guardem han estat processats: escalfats o congelats abans per conservació, en safates preparades per al microones o en càpsules d'alumini per a la cafetera. Aquesta sèrie de processos, si més no qüestionables, genera aproximadament entre un 8 i 10% de les emissions. Per acabar, el sistema alimentari industrial, encara que presumeix d'eficient, és tot el contrari, i hem de denunciar les enormes quantitats d'aliments produïts que finalment no arriben als nostres estómacs, que es malgasten perquè tenen tares, que s'espatllen en la seva marató o que es tiren al supermercat perquè no 's'acomoden' als seus requisits de venda. Gran part d'aquestes deixalles es podreixen en abocadors produint entre un 3 i 4% de GEH.

Llavors, si prenem les sis fases en què hem fragmentat el sistema alimentari global i sumem la seva responsabilitat en la crisi climàtica, podem observar que produir i menjar d'aquesta manera ens porta a generar entre un mínim del 44% i un màxim del 57% de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle produïdes per l'ésser humà. Curiós però real: canviar el sistema agroalimentari és canviar el destí del Planeta.

La Jornada de Mèxic, 22 de febrer de 2013. Gustavo Duch