Assetjament al que és rural

Quan vaig veure l'anunci de Campofrío transformant la boina d'un senyor de poble en emissora de wi-fi o un càntir convertit en altaveu, em va passar el mateix que quan vaig saber d'un programa televisiu on es busquen esposes per grangers. Em vaig angoixar. Em passa vinculant-ho a una dada aterridora: cada dos dies, de mitjana, una persona dedicada a l'agricultura o a la ramaderia de França se suïcida. I aquestes xifres, que semblen créixer any rere any, diuen els experts que poden estar menyspreades. En qualsevol cas, representa entre un 20 i un 30% més que la població en general.

Sobre aquesta 'epidèmia' a França, van apareixent notícies de diferents casos. L'any passat, el cas més difós va ser el del ramader de vaques de llet, Jean-Pierre Le Guelvout, protagonista justament en un d'aquests programes 'buscaesposas' per a ramaders. Amb 46 anys, deprimit i endeutat, es va disparar una bala al cor. Éric de la Chesnais, en un reportatge a 'Le Figaro' del juliol passat, cita un altre exemple. "Un granger que cria porcs a Normandia em va confiar que havia pres la decisió de posar fi a la seva vida si arribava a la xifra de 150.000 euros d'endeutament. Aquest home tenia un profund sentit de l'honor i una sensació de culpa pel fracàs de la granja que el seu pare li havia transmès ". En aquest cas, encara que el deute va superar aquesta xifra, el suport de diferents institucions terapèutiques ha aconseguit evitar el tràgic desenllaç.

Per descomptat, deu ser molt difícil suportar que, any rere any, després de seguir religiosament les obligacions que es marquen des d'Europa per modernitzar les instal·lacions, augmentar el nombre d'animals, invertir en costosos animals d'alta genètica, o no tenir dies de descans, se segueixi pagant, per exemple, el preu de la llet per sota dels teus propis costos, mentre les multinacionals que te la compren, la venen tres o quatre vegades per sobre.

Però aquests factors econòmics, sent crucials, no ho són tot. Darrere d'aquestes decisions hi ha la pèrdua de reconeixement de qui exerceix l'ofici de donar-nos de menjar. A l'Estat espanyol, des de temps franquistes, ha estat duríssima la burla i menyspreu a la gent del camp. Lluny de disminuir la distància entre els que consumim i els que produeixen, la bretxa s'eixampla en cada un d'aquests anuncis televisius, en cada un d'aquests programes.

Tampoc ajuda -i aquí faig autocrítica- les pressions que en els últims anys les i els ramaders estan rebent en relació a la seva professió. Les denúncies cap a un model de ramaderia intensiva amb animals estabulats (amb el moviment animalista molt sever) i generadora de molts residus difícils de gestionar, si bé són necessàries, no s'han de dirigir cap a les persones que treballen en aquestes indústries. I per descomptat s'han d'evitar les generalitzacions. Com venim insistint hi ha una altra ramaderia, d'animals pasturant en llibertat, distribuint fertilitat a la terra i aprofitant terres no agrícoles.

No siguem còmplices de l'assetjament televisiu.

publicat al El Periódico

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article