Produir per menjar

Dia rere dia apareixen estudis sobre els efectes del canvi climàtic en la producció d'aliments, i són preocupants. Per exemple, segons càlculs molt recents, en entorns càlids com el sud d'Europa, parts d'Àfrica i el sud d'Àsia, l'augment de les temperatures reduirà el rendiment mitjà dels vegetals en un 31%. En el cas dels grans, si la temperatura terrestre augmenta dos graus, els països més importants en la seva producció, els EUA, Brasil, Argentina i Ucraïna, experimentaran unes pèrdues en rendiments agrícoles d'un 7%. Si l'augment arriba als quatre graus, les pèrdues de la seva producció seran d'un 86%.

¿I Catalunya? Lògicament, les temperatures més altes i els menors règims de pluja també provocaran menors rendiments productius. Per aquest motiu és habitual en publicacions, congressos o jornades trobar informacions i escoltar debats sobre com adaptar l'agricultura a aquesta nova realitat. Normalment es parlen de propostes tècniques enfocades en els avenços de la genètica per obtenir llavors més resistents i bestiar millor adaptat o en els avenços en l'ús i aplicació d'adobs sintètics més eficients per no perdre productivitat. Però des del meu punt de vista, és una mirada curta que no resoldrà la vulnerabilitat alimentària a aquestes assegurances nous escenaris.

I tot per una única raó, perquè Catalunya és una gran potència agrícola però només dissenyada des d'interessos econòmics i sense cap relació entre agricultura i alimentació. Bé podem afirmar que no produïm en funció del que mengem. En concret, segons va recollir el agrònom Pep Tuson, es produeixen unes quatre vegades més de cereals que els que es consumeix en la nostra dieta però tot i així importem grans quantitats per poder engreixar tots els animals de la gegant indústria pecuària catalana. Tones de carn de les quals només consumim aproximadament la meitat produïda, la resta es dedica a la exportar. Amb tantes terres dedicades a cereals la producció de lleguminoses i d'hortalisses és deficitària per al nostre consum actual i estem obligats també a importar cigrons, llenties o patates. Finalment, en l'apartat de fruites, l'observació de les dades ens adverteix d'un gran despropòsit doncs importem i exportem per igual.

Per això, treballar científica i políticament en adaptar cultius de fruiters a les sequeres o condicionar les granges de porcs, no tindran cap repercussió en la nostra sobirania alimentària. Ens mantindrà igualment dependents d'importar aliments dels mercats internacionals, de manera que els descensos productius globals ens podran seguir afectant. Tant pel descens final de matèria primera i aliments, tant per una major volatilitat dels preus. Si volem no dependre d'incerteses climàtiques o de les inclemències del mercat on hem de posar energia és a reorganitzar la nostra agricultura a produir menjar, no divises.

'El Periódico, 5/07/2018'