Barbanegra

Estava vell i mutilat Barbanegra quan va decidir enterrar el seu tresor. Va escollir aquell poble extraviat, pobre, de quatre  camperols, deu gallines i unes ovelles pasturant.
Van passar molts anys, l'oblit va fer la resta, i el poble va seguir sent propiciamente pobre.
I tant de temps va passar que es van fossilitzar allà baix aquelles riqueses, fins que cap al segle XXI un empresari va reunir als pobladors. Els demanem que desallotgin la seva casa, abandonin els seus horts i camps, exiliin el seu bestiar, només per uns mesos, per poder localitzar el cofre del pirata. Els prometem un percentatge.
I van dir que no, que "millor vius que fòssils '.
Era una decisió històrica, ja que en una hora capitalista no s'ha d'acabar amb segles d'història natural.
I és que el fracking, penúltima de les demències, no sap conviure amb la vida.

     El Correo del Sol febrer 2012. Gustavo Duch