El sabor de les tomaques

Recentment i segons informacions publicades en el diari El País el dia 3 de juliol, hem sabut que el CSIC-amb la de coses que podria fer-ha dedicat esforços i pressupost a saber per què el tomàquet industrial, el que habitualment comprem en els supermercats, no té gust a tomàquet. Resulta que en els experiments de la indústria alimentària, mogudes per l'afany d'aconseguir varietats d'hortalisses uniformes i boniques, un gen que no controlaven es va alterar i ¡ves per on! ens quedem sense gust de tomàquet. Però el pitjor no és aquest malbaratament, ni el reduccionisme d'una cosa tan meravellosament complexa, sinó que anem entusiasmats amb el descobriment, ja que "amb el gen identificat en pocs anys ho tindrem resolt".

Aquest tipus de varietats insípides i amb menys valor nutricional és part de la destrucció de les agricultures locals que sempre han portat bons aliments a taula, al mateix temps que generaven mitjans de vida a moltes persones i assegurava el manteniment dels paisatges rurals. Per això, pel futur del rural i perquè els tomàquets tinguin gust de tomàquets, hem d'oblidar-nos de falses modernitats i valorar les infinites varietats camperoles de tomàquets deformats i multicolors, amb gust de tomàquet i amb garanties de per vida.