Goldman Sachs: el negoci de 'famejar'

Goldman Sachs i els seus fons d'inversions estan a tot arreu. Literalment.

Des de fa poc sabem que les seves legions d'executius goldmanitas controlen a cara descoberta governs, ministeris, bancs centrals i altres institucions públiques a Europa i Estats Units. Però amb antifaç i en l'ombra, des de quan ho estan fent?

Els trobem en la seva salsa quan parlem de petroli, habitatge o cria de porcs. No seria estrany que estiguin presents en negocis tan suculents com l'armamentístic.

A l'Estat espanyol, dinem amb Goldman Sachs. Com ha denunciat l'investigador Carles Soler, "Goldman & Sachs és propietària d'una de les grans multinacionals de la restauració col · lectiva (ISS Facility Services), que a l'Estat espanyol serveix 22 milions d'àpats anuals".

En restaurants d'escoles, hospitals o de residències de la tercera edat, t'alimenten per al bon profit del mateix banc d'inversions responsable de la fam del segle XXI. Perquè Goldman Sachs no ha descuidat per res el sector agrícola com a font, no de menjar, sinó de beneficis econòmics.

El 1991, els cervells de Goldman Sachs plens d'idees sucoses per la gent de la borsa, van crear un instrument financer que permet a qualsevol 'espavilat' invertir les seves riqueses en productes bàsics com el blat, arròs o cafè. Del que es menja es cria, i van criar tones de beneficis.

Tantes apostes sobre la ruleta dels mercats de les llavors bàsiques són les responsables de la pujada de preus d'aquests, i per tant, responsables de que milions de persones no puguin adquirir els seus aliments necessaris.

Des del 2000 fins ara, sense altres bombolles per inflar, el preu dels aliments bàsics pràcticament s'ha triplicat en paral · lel a l'increment dels actius financers en aquests exquisits plats financers.

Per Goldman Sachs, invertir en pans i peixos esperant la seva màgica multiplicació, els representa a l'any beneficis de 5 mil milions de dòlars. Molts diners que en pocs anys donaria per reparar la fam global, però clar, aquest no és el seu propòsit, aquest no és el seu negoci, és tot el contrari. Fabriquen fam, són 'famejadors'.

Un nou negoci, també 'famejador', ha sortit a l'escenari. Comprar les millors terres fèrtils per exigir (fins al seu esgotament) la producció de biomassa-l'energia que mourà el món i resoldre bona part dels problemes ecològics del Planeta. Diuen, però és pura farsa.

I, efectivament, alguns personatges fets a Goldman Sachs ja hi són. Com Joakim Helenius, i el seu fons d'inversions Trigon Agricultura Fund, que se sàpiga porta acumulades al voltant de 170 mil hectàrees de terres cultivables a la regió de terres negres a Rússia i Ucraïna. O Neil Crowder que amb el fons Chayton Capital ha arrendat per als propers 14 anys 20 mil hectàrees a Zàmbia.

Abanderant la lluita contra la fam, més fam. Abanderant la lluita contra el canvi climàtic, més fam.

Gustavo Duch Guillot - Consell Científic d'ATTAC Espanya

Article publicat a La Jornada (Mèxic)
Coordinador de la revista Sobirania alimentària, biodiversitat i cultures