Civilitzacions

La jornada s'iniciava plàcidament amb la sortida del Sol. Per la gent del camp, per a les gallines, conills i vaques, i per a les nenes i nens, que llavors sortien a jugar. I finalitzava quan l'astre desordenat i tímid decidia retirar-se, de vegades abans, de vegades després.

El Sol era l'aliment bàsic-juntament amb la terra adobada- dels vegetals, que al seu torn donaven de menjar a les persones. I a les mules i als cavalls que ajudaven en les tasques agrícoles.

El Sol evaporava l'aigua que després seria pluja, i desglaçava glaceres que serien reg. L'energia nutritiva i motora era gratis, comú i infinita.

Com el Sol, en el camp predominava el groc del blat o el blat de moro, amb diferents matisos segons l'estació o el clima, matisos que algunes persones sabien interpretar.

Els raigs de Sol escalfaven els cossos i les ànimes humanes, i quan es necessitava una sobredosi, les abraçades exercien la mateixa funció

Potser perquè el Sol és rodó, potser perquè dóna voltes sense parar, la vida girava sobre si mateixa i sempre tornava a començar, sorprenent en la seva monotonia. Una civilització Sol-sostenible i Sol-idària, de persones de sang calenta i cor solar.

La jornada s'inicia amb el sobresalt d'una alarma. No es mira el cel sinó l'agenda i la televisió. Les gallines posen ous sense parar i els nens i nenes se'n van a dormir de matinada en esgotar la bateria de l'ordinador.

El petroli cria els vegetals sota plàstics que els prevé de la insolació. Les seves produccions donen de menjar primer als cotxes i avions, després a les persones. No hi ha animals prenent el sol al camp, només fregint-se en naus industrials.

L'energia es compra en barrils. I és motiu de guerres i moltes dependències que s'ignoren i disfressen per endormiscar les consciències

Com el petroli, en el camp predomina el negre del fum i el gris dels polígons. Les tecnologies, envanides, creuen poder prescindir del Sol

Els cossos s'escalfen amb peces tèrmiques mentre les ànimes agonitzen gelades de fred. Les carícies i abraçades s'anuncien als diaris.

De només mirar endavant, i mai cap amunt ni cap avall, la vida camina molt ràpid precipitant-se al buit.

Una civilització que abandona el Sol és una civilització insolent.