´Vet aquí una vegada, el representant de la Unió de Llauradors i Ramaders, amb el suport de moltes altres organitzacions del País Valencià, va escriure una delicada missiva al responsable de la Comissió Nacional de Bioseguretat (CNB), un organisme que vetlla per la correcta implantació dels transgènics als nostres camps de cultiu.
En la carta li deia preocupat, que revisessin a fons l'aprovació concedida a l'empresa italiana Transact SRL per cultivar i experimentar a l'aire lliure amb arròs modificat amb gens humans en el terme municipal de Vinaròs, a Castelló. Es tracta d'un arròs medicamentós, no apte per al consum humà, capaç de produir un enzim humà interessant per tractar la malaltia de Gaucher. Una patologia hereditària que afecta aproximadament a una persona cada cent mil.
I es pregunta - ¿arròs transgènic a 20 km del Delta de l'Ebre on es produeix el 15% de tot l'arròs espanyol? Si en camps de la Xina i els EUA (i en les seves cerveses) s'han trobat gens transgènics amb els que només es pretenia experimentar, no podria passar que tinguem en breu paelles amb regust a enzims? Si això passés s'haurien destruir moltes collites, amb les pèrdues conseqüents pels i les productores, o bé a tota marxa legalitzar la transgènia com a arròs bo per menjar. Nyam, nyam.
Finalment, abans del comiat, es preguntava suspicaç per què aquest tipus d'assajos no es permeten a Itàlia (i molts altres països europeus) i es 'deslocalitzen' aquí? Per què tanta gentilesa amb farmacVet aquèutiques que inventen fàrmacs per a malalties infreqüents i que ja tenen guariment?
Igual de gentil va ser la resposta enviada des de Madrid on corrobora que la seva aprovació al frankenarroz és irrevocable. Que és impossible que d'aquesta parcel s'escapi cap gen, que a cap treballador se li quedaran grans d'arròs a les butxaques que acabin en un arrossar, que els camions seran megahermètics ... en fi, impossible, impossible. De fet textualment i en negreta acaba la carta amb un «és possible evitar la contaminació per OMG quan s'apliquen rigoroses mesures d'aïllament»
I així va ser que va ser, que la precaució d'un, coneixedor de contaminacions en experiències similars va ser incompatible amb la prepotència de l'altre. I conte contat, amb aquestes cartes d'amor no s'han enamorat.
Gustavo Duch en col.laboració amb Patricia Dopazo, Acsud Las Segovias País Valencià.-
Diari Informació i L'Informatiu, 30 de juny de 2011
En la carta li deia preocupat, que revisessin a fons l'aprovació concedida a l'empresa italiana Transact SRL per cultivar i experimentar a l'aire lliure amb arròs modificat amb gens humans en el terme municipal de Vinaròs, a Castelló. Es tracta d'un arròs medicamentós, no apte per al consum humà, capaç de produir un enzim humà interessant per tractar la malaltia de Gaucher. Una patologia hereditària que afecta aproximadament a una persona cada cent mil.
I es pregunta - ¿arròs transgènic a 20 km del Delta de l'Ebre on es produeix el 15% de tot l'arròs espanyol? Si en camps de la Xina i els EUA (i en les seves cerveses) s'han trobat gens transgènics amb els que només es pretenia experimentar, no podria passar que tinguem en breu paelles amb regust a enzims? Si això passés s'haurien destruir moltes collites, amb les pèrdues conseqüents pels i les productores, o bé a tota marxa legalitzar la transgènia com a arròs bo per menjar. Nyam, nyam.
Finalment, abans del comiat, es preguntava suspicaç per què aquest tipus d'assajos no es permeten a Itàlia (i molts altres països europeus) i es 'deslocalitzen' aquí? Per què tanta gentilesa amb farmacVet aquèutiques que inventen fàrmacs per a malalties infreqüents i que ja tenen guariment?
Igual de gentil va ser la resposta enviada des de Madrid on corrobora que la seva aprovació al frankenarroz és irrevocable. Que és impossible que d'aquesta parcel s'escapi cap gen, que a cap treballador se li quedaran grans d'arròs a les butxaques que acabin en un arrossar, que els camions seran megahermètics ... en fi, impossible, impossible. De fet textualment i en negreta acaba la carta amb un «és possible evitar la contaminació per OMG quan s'apliquen rigoroses mesures d'aïllament»
I així va ser que va ser, que la precaució d'un, coneixedor de contaminacions en experiències similars va ser incompatible amb la prepotència de l'altre. I conte contat, amb aquestes cartes d'amor no s'han enamorat.
Gustavo Duch en col.laboració amb Patricia Dopazo, Acsud Las Segovias País Valencià.-
Diari Informació i L'Informatiu, 30 de juny de 2011
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari