La farmàcia

M'expliquen d'un doctor de persones que treballa pel Brasil. En un dispensari pobre, d'una població pobra, d'un departament pobre, sembla que el metge va descobrir un remei casolà que tot ho cura, sense necessitat de medicaments que els emmalalteix només de pensar en com els pagaran.

-Doctor, em fa mal el coll.

-Això serà que vostè vol, però no pot, explicar alt i fort les coses que l'afligeixen, les coses que el preocupen, les coses que l'indignen.

-Miri Doctor, les ungles estan trencadisses i deformes.

-Caldrà analitzar-. És clar que li van baixar les defenses-diu el Doctor acariciant el seu gat.

-Doctorcito!, miri quin refredat que tinc.

-Això serà que la seva ànima plora. La seva masculinitat mal entesa, no el deixa plorar per on hauria i quan caldria.

-Doctor, tinc mal de cap.

-Això deu ser que molts dubtes passen per aquí, i aquí s'instal.len durant massa temps.

-Doctor, em pren la pressió? Crec que està ben alta.

-Millor digui'm, de què té por?

-Doctor, les menstruacions s'allarguen i m'incomoden.

-Dona, l'angoixa el ser dona?

-Doctor, em crema l'estómac.

-Això serà que allà baix se li acumula la ràbia i no la pot alliberar.

I tota la parròquia del Doctor surt amb receptes semblants: cada dia consumeixi dues o tres converses, retiri dels àpats la rapidesa i les presses, escolti al seu cos cada vuit hores; cridi profundament davant d'una injustícia o col.lectivitzi les seves lluites. I em plora totes les penes i em riu sense límits.

És el terror de les farmacèutiques.