Els talps (per a l'Arcadi Oliveres)

Viuen en el submón i en el subsòl, enterrats, gairebé marginats dels plaers més gustosos del món exterior: un bon bany de Sol, una brisa refrescant, el color de l'albada ... Però els talps -com explica Raúl Zibechi en el seu magnífic article a La Jornada- excaven les seves galeries des de fa molt de temps, entre tota la família de talps, fins que un dia decideixen fer un salt col.lectiu i sortir a la superfície.

Quan els primers senyals de la seva presència, petits monticles de terra, apareixen sembrats per diferents places, jardins o horts se'ls ignora. Però en un tres i no res es multipliquen i llavors se'ls anomena plaga -una plaga de talps rebels, violents i emprenyadors que tot ho destrossen. I es decideix derrotar per la força. Tot tipus d'armes contundents, pals, porres, ploms i bombes surten dels magatzems, però és insuficient. El clan talp resisteix.

Llavors es recorre a remeis molt tòxics, caducats i antiquats:

Discursos enverinats els critiquen la manca d'organització, només perquè estan inventant formes noves d'organitzar que no arriben a imaginar.

Diuen que els falta un líder, un representant, perquè és a això al que estan acostumats, a tractar i combatre entre líders que només representen el poder i el capital. Saben que el col.lectiu és perillós, perquè ningú imposa, ni ningú mana.

Veus enverinades diuen i repeteixen que tot això no avança, que va molt poc a poc, ignorants que així s'arriba més lluny.

Proven a exterminar-lo -tenyint-lo de radicals d'esquerres o de dretes-, però són immunes els talps perquè, sense prejudicis, no es pregunten d'on vénen, sinó on van.

Des de les poltrones polítiques s'afirma que no saben interpretar la realitat política actual. És clar que no, respon Arcadi, un pare talp, no es tracta d'observar, sinó de participar.

En sentir-se acorralats per tant de talp aquí i allà se'ls acusa d'eixam violent. La por és el que té, que et fa perdre la paciència i el judici. Són només pacífics talps i talpes, i en el seu ramat no accepten llengües ni comportaments viperines.

Esgotada tota la farmacopea es guarda l'últim cartutx, -és una plaga per aconseguir el control de l'Estat, són aspirants del poder- se'ls acusa. I els talps riuen. Aquestes especulacions són pessigolles, perquè el seu propòsit no va per aquí. Per res, la seva ambició és molt més gran ... volen transformar el món. I el primer pas ja està donat: els seus túnels, grutes i cavernes secretes fan que el món dels de dalt trontolli.

La revolució segueix en marxa: El 19 de juny pren el carrer de nou!