El focus de l'epidèmia: Descobert!

La perca del Nil, de vegades venuda com a nero, arriba des del llac Victòria, del centre d'Àfrica. Brasil ja és el màxim exportador de pollastres, igual que Xile ho és en el negoci de criar, engreixar i repartir salmons pel món. Els cogombres d'Espanya viatgen a Holanda a l'hivern, a l'estiu fan la ruta en sentit contrari. Els espàrrecs de Navarra, només s'envasen a Navarra un cop aterren del Perú o la Xina. El panga que donen de menjar a les escoles va viatjar des de Vietnam i la tonyina enllaunada prové del Salvador o se li roba als mars de Somàlia.

Els pollastres, perquè s'engreixin ràpid no poden veure el sol, no surten de les seves gàbies. Les gallines ponedores perquè posin més ous pateixen d'excés lumínic, a penes poden dormir. Els porcs estan tan ensardinats que quan un esternuda tots es contagien de grip. A les vaques vegetarianes-durant una temporada boja- se'ls va alimentar amb restes de vaca. Ara s'investiga com engreixar peixos carnívors amb una dieta rica en soja. La soja també alimenta els cotxes (agrocombustibles) i amb les seves deixalles encara s'aconsegueixen racions de pinso per als porcs.

Si fos mentida ens semblaria exagerat. Però així és l'alimentació del segle XXI. Un raríssim sistema contra-natura en mans de molt poques transnacionals, que guanyen diners a base d'arruïnar la petita agricultura tradicional, d'embrutar i contaminar el planeta, i com veiem -amb ensurt rere ensurt- posant en perill la salut de la població consumidora. Vaques boges, dioxines, grips, E.colis ... Totes aquestes malalties tenen el mateix patró: patologies greus d'origen ben conegut: la cobdícia.

Esperem que el brot de E. coli freni en breu, i que serveixi per a una reflexió: Combatir aquestes malalties no passa per millorar els sistemes de control. Com diu la meva amiga Marta Rivera, «la millor garantia de seguretat alimentària són polítiques a favor de la sobirania alimentària». - I què és la sobirania alimentària? -Es preguntaran. Doncs ho explica una dita africana que m'he permès modificar lleugerament: «Molta gent petita, en molts llocs petits, conrearan horts petits, ... que alimentaran el món»