Prohibit acampar

A veure si ho he entès i puc explicar-ho. A poc a poc, de la manera més fàcil i didàctica possible, perquè, la classe política-i el seu periodisme captiu-, ho entenguin.

Les acampades, demanen exactament això: un aturada en el camí, un moment de calma en el recorregut, un fre en aquest acceleració descontrolada, un stop a noves mesures. Perquè el Planeta i les persones que en ell cohabitem no podem més:

Els aliments que entren per la boca, es cultiven en fàbriques, i ens maten per dins.
Les fàbriques contracten màquines sense parar, i cada vegada hi ha més aturats.
La pagesia, de professió executors de menjar, mor de fam, de deutes, o de pena.
Els banquers, són lladres. I el robatori està subvencionat.
Les subvencions, ni socorren ni auxilien. Privilegien.
L'ésser humà, bípede, ja no sap caminar, només sap trepitjar.
L'energia es crea i es transforma, i es vessa tòxica com lava d'un volcà.
Les abelles desapareixen i cap govern declara 'situació catastròfica'.
En les presons treballen innocents, en els escons descansen malfactors.
El petroli ja s'ha acabat, però se segueixen fabricant cotxes a gasolina i tractors a gasoil.
Al banc no hi ha crèdit per a les persones emprenedores, a menys que armis la Guerra. I l'arma de l'educació ha perdut tot el crèdit.
Els laboratoris inventen cures per les epidèmies dels rics. Les desnutricions, malàries o grips comunes es qualifiquen com a 'patologies sense remeis'.
A la borsa s'hi juga amb el menjar, i la bossa del pa està buida.
La classe política, en general, està al servei de les corporacions, i en particular els neteja els mocassins.
Els brots verds ja no surten per primavera. Amb les seves germanes tardor, hivern i estiu, les estacions, busquen refugi ... en un altre univers.
Parem. Alto!. ¡Acampada!

Fem un foc. I que sigui petitó, que ens farà estar més junts, més estrets. Més sostenible. Cantussegem algunes cançons que ens tornin l'alegria. Agafar la son. Somnis reparadors.

En les primeres llums de l'alba, qui sap si descobrim camins mai explorats. Si mirem cap enrere, potser recuperarem una altra manera i ritme en el caminar.

De moment, omplim les cantimplores. Encara que ho prohibeixin.