La cirereta

Som el que mengem -diuen- però també podem pensar el contrari: que som el que no mengem, el que desaprofitem.

I dic això pensant en el meu estimat Jaume. Quan ens reunim per a alguna celebració familiar la cirereta dels pastissos sempre queda apartada en un racó de tots els plats dels comensals. Excepte en el de Jaume que se les menja, explicant que li agraden. Però crec que menteix. Perquè quan passa per casa i li regalem pa perquè alimenti els ocells del seu jardí ens diu que no està prou dur, que segueix sent comestible. O perquè els plàtans que els meus fills diuen que ja estan massa madurs, gairebé negres, ell segueix considerant que són un bon berenar, que no es poden fer malbé. Pels mateixos motius argumenta que els iogurts, digui el que digui l'envàs, no caduquen mai.

I sí, com jo pensava, m'ha confessat que no li agraden aquestes cireres confitades dels pastissos, però que a casa seva, la postguerra i les penúries, els van ensenyar a no malgastar res.

En només dues generacions hem passat d'un extrem a un altre: de l'escassetat a l'abundància, el que ens ha portat (encara que no hauria de ser així) d'economitzar a malbaratar. Segons informa una resolució del Parlament Europeu del 18 de gener d'aquest any 2011, en la cadena de producció, subministrament i consum es malgasten -i no deixa de sorprendre'm- el 50% dels aliments.

Una societat que permet aquesta situació no pot estar orgullosa del seu comportament individual, ni del model agroalimentari de què ens hem dotat. Entre d'altres coses perquè el menjar no és més que l'aprofitament d'uns recursos naturals: aire, aigua, terra. I aquest és un dels motius pels quals des del passat dia 19 d'abril, a Espanya hem entrat en dèficit ecològic. És a dir, si aquests recursos naturals, els distribuïm equitativament entre tota la població del planeta, hem superat la nostra quota. El nostre model consumista del malbaratament ha esgotat el que ens correspon i si seguim menjant, respirant i contaminant és perquè, des d'aquest dia estem en deute ... un deute que em temo no tenim previst de cancel.lar.

Perquè en realitat es tracta d'un mal ús del préstec que ens han fet les generacions futures, i d'un furt ecològic, que un sistema dominat per oligopolis, explota okupant terres i mars dels països del Sud, per proveir les poblacions que els podem enriquir.