No va més

Les alarmes ja han saltat. A la crisi financera, energètica, ecològica hem d'afegir la crisi alimentària. Encara que són moltes les persones i des de fa molt de temps, que pateixen fam i pobresa, és a dir que pateixen una crisi alimentària estructural, el que ara ens preocupa és un nou i considerable augment dels preus dels aliments bàsics.


Aquesta pujada de preus és el resultat d'estafadors que juguen i guanyen al Casino de l'especulació.

Per exemple, un únic fons d'inversió fa uns mesos va comprar l'equivalent al 7% de la producció mundial de cacau. Milers de tones que s'han mantingut acumulades, sense sortir al mercat, perquè sabien que un dels màxims productors, Costa d'Ivori, estava en una situació que desembocaria, com així ha estat, en guerra civil. I sense la seva producció de cacau, el preu puja com l'escuma.

Per exemple, Cargill, l'empresa més important de gra del món -controla gairebé la meitat de les produccions de blat de moro, blat i soja- i des de la seva posició monopolista guanya per partida triple. Guanya venent a preus més cars, guanya amb els nous mercats d'agrocombustibles (als EUA el 40% de la collita de blat de moro se l'emboteixen els automòbils) i guanya amb la seva divisió d'inversions que és la millor informada per a jugar a les apostes amb el menjar.

Un últim exemple d'embolicadors són alguns bancs i caixes espanyoles que ofereixen a tots els seus clients fons d'inversió que aposten a l'escassetat d'aliments. I podem caure en el parany.

Però aquesta bombolla alimentària que inflen i inflen (fins a la seva explosió segura) està feta d'un fum mentider. No falta menjar, simplement tenim un sistema que produeix menjar per als que ja en tenim prou, però podem pagar-lo. La meitat dels cereals i de la pesca del món es dediquen a elaborar pinsos per a granges o agrocombustibles per a cotxes.

Com a resultat d'aquest Casino, més de 78 milions de persones han creuat la línia que separa menjar -almenys una vegada al dia- amb la de no menjar.