Repartidora a domicili

Després de tanta destrucció, els carrers acumulats de pobresa i els camps arruïnats, ningú sabia com recomençar o quin era el següent pas a fer. Les fàbriques de menjar preparat a base de nanoproteínas sintètiques i fibres vegetals artificials, com gairebé tot, havien estat arrasades. Es van discutir estratègies: Podem recòrrer a les llavors conservades als bancs de germoplasma, van proposar des de la Societat Imperial Geogràfica. Però no es posaven d'acord amb les empreses que les tenien patentades, no n'hi havia suficients i tampoc sabrien com poder-les multiplicar. Tornem a criar bestiar, van dir d'altres, però tants d'anys sense gent al camp havien pulveritzat la memòria rural, i no sabien ni on trobar espècies ni què ni com mantenir-les. La plaga de polls de mar nascuts en aquelles piscines d'aqüicultura ja feia dècades que havien saltat a tots els oceans i mars causant una infestació irreparable.

Des d'un poblat llunyà va arribar la proposta encertada. Aquí tenim a Melinda, la seva professió és la més necessària en aquests moments. Ella és 'repartidora d'Abelles'. Amb una bicicleta i un petit remolc per les arnes-com sempre van fer en la seva família-pot portar eixams a qui ho demani. Bé va saber ella resguardar-les de la tempesta química, sabent que protegia el més fabulós dels tresors de la Humanitat.

Perquè si alguna cosa així passés, el món no podria ser verd, selvàtic, amb fruites, molses, flors, arbres i bolets si no comptéssim amb l'altruista capacitat polinitzadora de les abelles. Se sap que les abelles suposen més del 90% de les visites que reben les flors de les plantes cultivades. Milers de petits gestos d'un valor incalculable, però que si la volem quantificar, aquesta polinització suposa un benefici econòmic per a l'agricultura espanyola de gairebé 3.000 milions d'euros anuals.

A Espanya som líders europeus en colònies d'abelles. Es comptabilitza una cabana apícola de 2.459.373 ruscos i més de 5.000 apicultors i apicultores treballant-mà amb ala amb elles. No obstant això, com assenyala el sindicat agrari COAG, «malgrat la seva transcendència no sembla preocupar massa a les institucions la crítica situació del sector apícola, del qual depèn en l'actualitat la supervivència de les abelles de fer mel». COAG denuncia la manca d'acompanyament i suport a aquest sector colpejat per les adversitats climatològiques (que han reduït en un 25% la producció de mel), pel sospitós i preocupant augment de la mortalitat (en més d'un 30%) d'individus derivada fonamentalment de l'augment de pesticides en l'agricultura industrial i per la complicada competència que per al sector suposa l'arribada de mel i pol.len de  països tercers.

Ho escoltem, ho sabem i ho percebem, la biodiversitat està greument amenaçada. Més d'un terç de les espècies avaluades pels diferents organismes competents tenen risc d'extinció i es calcula que el 60% dels ecosistemes del planeta necessiten urgentment un rentat a fons per a ser restaurades en unes condicions mínimes. Així, mesures en favor de les abelles i l'apicultura, com la que proposa COAG que siguin declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, són actuacions necessàries per a guarir el nostre futur.

- «Abelles, abelles per als seus jardins i horts», canta dolçament Melinda.