Serà terrible, la crisi del deute financer acabarà amb l'euro com a moneda única, i amb el dòlar i el ien com monedes arrogants. Tornarem a les monedes nacionals que una a una també aniran morint, així que no quedarà més que recuperar les monedes locals sense cap valor a borsa, els bancs de temps o qualsevol altra forma de bescanvi humanitzat. Sense diners, serà terrible, i els rics no seran rics i els pobres no seran pobres.
S'estendrà el pànic, s'acabarà el petroli i els seus derivats que mouen el món, i que per tot el món mouen tones de mercaderies. S'acabaran els viatges low cost, els aliments exòtics i lamentablement tornarem al ritme mandrós dels animals tirant de carros, les bicicletes a pedals o la vela al vent. Sense gasolina, quina por, es correrà menys i es respirarà millor.
Faran fallida moltes empreses transnacionals que han apostat fort a la globalització. No obstant pescanovas, campofrios o monsantos res hi haurà a les neveres de Mercadona o Walmarts. Tancat per caos, posarà en els rètols. I què menjarem sense la indústria alimentària? Suficients, variats, frescos i sans aliments que les xarxes i cooperatives sense lucre proveiran de petits camperoles i camperols.
El sistema s'ensorrarà completament arrossegant amb ell la sanitat i l'educació pública i ens indignarem amb motiu. La vida a les ciutats serà complicada. Fàbriques desnonades, centres comercials abandonats i els índexs de l'atur pujaran i pujaran. Sense res a fer, s'empetitiran les ciutats en marxar part de la seva gent als pobles d'abans. Amb menys urbanitat i més ruralitat es faran economies productives senzilles i sostenibles, es prestaran serveis comunitaris amb les millors vocacions exercint, i la comunitat donarà respostes, calor i alegries.
Ens esperen molts més neguits. Els asils no acceptaran emmagatzemar vellesa com a restes de sèrie, i es convertiran en universitats de la recuperació del saber. En el mirall ens veurem canviats perquè ens reconeixerem millor. I en els carrers o menjadors populars trobarem amistats, com el que no vol la cosa, sense ni adonar-nos.
La fi d'un capitalisme insuportable ens fa por perquè no sabem (encara) que sense ell inventarem comunitarismes que ens faran viure millor.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari