El conflicte del sector sanitari: L'hora de la mediació

Ahir la plaça de Sant Jaume va vessar amb una protesta que està molt en sintonia amb la percepció ciutadana que la salut és cosa
delicada. També ho són les finances, els interessos públics i privats i la manera de gestionar-los.

Amb unes eleccions per davant, el conflicte latent i que ara ha emergit té tots el números per seguir una escalada on hem de patir
tots. D’entrada la imatge de la sanitat pública catalana, tan reconeguda històricament i internacionalment sortirà patint. En aquest sentit, la carta de Tom Sharpe a La Vanguardia de diumenge passat n’és tot un indicador i crit d’atenció.

No es pot pretendre que en una situació social de forta tensió encoberta derivada de la crisi econòmica, política i social que es viu a
l’Estat, el ciutadà es limiti a veure com passen els fets sense tenir res a dir. Particularment, si tot això afecta a serveis públics que es
consideren de primera necessitat.

La societat catalana ha donat sempre mostres de seny, però el comportament col·lectiu, la dinàmica de grups – incloent-hi el grups
polítics- tenen més regles i una apel·lació al seny únicament, no aturarà un conflicte que té tots el números per iniciar una forta escalada.

És segur que alguna cosa deu estar pensant i fent l’equip del Senyor Boí Ruiz i el propi President de la Generalitat, però no són tant fàcils
de resoldre les situacions estructurals quan s’emocionalitzen i convindrem que el què afecta a la salut mou moltes emocions. Ara el problema és que qui ha de resoldre el conflicte com a gestor del sistema de salut, també està formant part d’aquest conflicte. Això sempre dificulta les solucions on totes les parts han de cedir en alguna forma. Una solució negociada serà doncs, en qualsevol cas difícil, però és la única possible.

La Mediació i el Conflict Management tenen recursos adients i estan pensades per aquests casos concrets. Tenen molta trajectòria al llarg
de la història i de totes les societats. Convinguem que el que cal aquí és un equip ben legitimat professionalment i potent, amb capacitat
per reconduir la situació i ajudar a negociar tots els aspectes del problema. Fer-ho no és cap debilitat, sinó un acte de intel·ligència
col·lectiva, més enllà dels resultats que s’obtinguin.

Catalunya ha estat capdavantera en temes de Mediació. El disseny d’un procés de gestió del conflicte “al marge” de la política i d’interessos professionals i ciutadans, està en joc i al nostre abast. Tots ens hi hauríem d’implicar en això. És important.

Josep Redorta
Advocat-mediador
Dr. en Psicología social
[email protected]