La retallada de Salut

Estem davant d’una situació d’incertesa que angoixa no només als professionals sanitaris, sinó també als ciutadans, i de manera important. Les informacions que ens arriben no són clares i moltes d’elles ens confonen encara més. Endarrerir la informació sobre les mesures
restrictives que s’aplicaran als centres sanitaris i de salut no ajuda gaire, els missatges que reben els professionals sanitaris dels seus caps són angoixants i pel que sabem, només van dirigits a retallar recursos econòmics.

Per altra banda, des de la Conselleria de Salut es comunica que no es retallarà allò que sigui necessari, i que la qualitat del sistema està assegurada. Malgrat les afirmacions de Salut, es qüestiona que amb menys diners, menys professionals, més estalvi en el consum
de material, etc. es pugui donar la mateixa qualitat.

Per la C.U.S., la qualitat la donen els professionals sanitaris que, des de fa molt de temps, estan cobrint les mancances del sistema de salut, però cal preguntar-se fins on es podrà tensar el fil. Hi ha encara marge per estirar-lo més sense que es trenqui?

A l’altra banda estan els ciutadans, els usuaris del sistema de Salut pública, que estan donant una bona lliçó de civisme i corresponsabilitat en no haver reclamat els drets adquirits després d’anys de lluita, que no volen perdre, com per exemple les intervencions en garantia, que poden no ser urgents però si vitals i afecten la seva qualitat de vida.

De la mateixa manera que els metges i professionals sanitaris, la C.U.S. no subscriu que la sanitat pública hagi d’aplicar mesures d’estalvi, nosaltres també som de la mateixa opinió, amb la Salut no s’hi juga, ens va massa en joc. Estalviar en allò possible, com no repetir
proves diagnòstiques i optimitzar al màxim els recursos en benefici del usuaris i/o malalts, ja s’hauria d’haver posat en pràctica fa temps, perquè les proves són costoses i els diners públics de tots.

En situacions com la que tenim, cal potenciar allò què més eficient és, com invertir en noves tecnologies, malgrat que de moment representi una despesa, perquè a mig termini s’optimitza amb escreix, evita duplicitats, impedeix errors terapèutics, desplaçaments, és més eficaç i aporta seguretat al pacient.

Per tant, demanem al Govern de la Generalitat que reflexioni sobre la possibilitat de trobar una alternativa al càstig que s’està aplicant al sistema sanitari públic, i al Departament de Salut, que informi quan abans millor de quines mesures s’aplicaran als centres hospitalaris.

Estem convençuts que efectuar les reformes necessàries poden ajudar a millorar el sistema sense augmentar la despesa.

Carme Sabater
Directora