La lluna o el dit

Quan el savi assenyala la lluna, els necis miren el dit. Quan s'està parlant d'un nou model d'economia (desenvolupament sostenible o fins i tot decreixement amanit amb justícia ambiental), hi ha gent que continua pensat en les activitats que ens han portat a la crisi actual. Llegeixo una notícia que argumenta a favor de la dita. Aquí teniu els titulars: "Aposta ciutadana: el Col·legi d'Aparelladors projecta una línia de tramvia per connectar Manresa de cap a cap".
Llegir més

221 lectures   Un comentari   Enviar

---

Etiquetes: sostenibilitat, decreixement, creativitat

Els espais naturals periurbans: sostenibilitat o metropolitització i malalties

434 lectures   Cap comentari   Enviar

---

Etiquetes: natura, sostenibilitat, salut

Bunyolades ambientals

La cultura del bunyol és la que preval en les instàncies polítiques de qualsevol rang. Des de les més pròximes, les municipals, fins les d'àmbit nacional, la Generalitat de Catalunya i els seus diversos departaments. El bunyol, el desori, el desperfecte, el fer les coses de pressa i corrents, el no consultar els afectats, i, el més important, el tot és fa per guanyar diners ràpidament, peti qui peti. Bunyols i encara no estem a quaresma! Però els bunyols i les bunyolades són el pa de cada dia dels polítics.
Llegir més

484 lectures   Un comentari   Enviar

---

Etiquetes: sostenibilitat, medi ambient, creativitat

Espais naturals insostenibles

L'últim títol aparegut a la col·lecció treballs de la Institució Catalana d'Història Natural és Protegits, de fet o de dret? Primera avaluació del sistema d'espais naturals de Catalunya. De la lectura d'aquest llibre, en destaco algunes informacions. Una d'immediata i curiosa. L'espai natural protegit més petit de Catalunya té la mida d'un camp de futbol, una hectàrea, aproximadament. És l'Illa de Canet, inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural.
Llegir més

474 lectures   Cap comentari   Enviar

---

Etiquetes: sostenible, espai natural, valor

Sostenibilitat, salut, economia, rapidesa: bicicleta.

Les antigues civilitzacions d’Egipte, la Xina o l'Índia ja van construir màquines molt semblants a la bicicleta. Leonardo da Vinci, cap el 1490, va proposar, en els seu Codez Atlanticus, un esbós d’una bicicleta amb transmissió de cadena. Més endavant, es van construir vehicles senzills de dues rodes propulsats amb l’ajuda dels peus. Aquest són els inicis, la bicicleta ha evolucionat considerablement fins a la sofisticació de les plegables actuals o les de muntanya.
Llegir més

407 lectures   Cap comentari   Enviar

---

Etiquetes: sostenibilitat, qualitat de vida, salut, bicicleta