Els espais naturals periurbans: sostenibilitat o metropolitització i malalties

Durant les últimes dècades, s’ha produït un fenomen a totes les ciutats del món: l’expansió urbana sense límits, la metropolitització. A Manresa, i moltes altres capitals de comarca, encara que ha crescut molt durant els últims anys, estem de sort, la metropolitització encara no s’ha esdevingut. De moment, no s’ha unit amb els pobles del voltant, formant una xarxa urbana i atapeïda. La tendència, però, és créixer, només cal veure on s’han construït més habitatges en els darrers anys; a la vora de la zona urbanitzada.

Però, que té de dolent què la ciutat es faci més gran? La resposta la podem trobar en el darrer congrés de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), celebrat a Barcelona a finals del 2008. Aquesta institució agrupa governs, organitzacions no governamentals i més de 11.000 científics experts, té com a objectiu principal trobar solucions als desafiaments del medi ambient i del desenvolupament del nostre planeta. Un dels molts documents que sorgiren d’aquesta gran reunió sol·licita urgentment la integració dels espais periurbans no urbanitzats, naturals, agrícoles o forestals a la infraestructura urbana i que aquest espais deixin de ser considerats com a reserves per a la urbanització. I considera que la metropolitització de les grans ciutats no ajuda gens a tenir un bona qualitat de vida i que trenca el benestar social dels ciutadans.

Revaloritzar el poc territori natural o no urbanitzat seria, per qualsevol ciutat, un signe de progrés i de modernitat. Manresa, i moltes altres capitals de comarca, tenen la gran sort de tenir una rodal natural i agrícola que les envolta, que les deixa respirar. Un cas emblemàtic a Catalunya és el Parc agrari de Sabadell. És un espai amb multitud d’usos: agricultura, passejades, anades en bicicleta, observació de la natura...S’ha de donar valor a aquest espai, si no volem perdre qualitat de vida. Aquests espais periurbans i perimetrals han d’esdevenir les Anelles Verdes de les ciutats

Ara és el moment de gestionar de forma sostenible aquest nou i vell espai. Es gira feina pels qui ja el treballen i el gestionen, els agricultors. I també es girarà feina per els nous treballadors i gestors: educadors ambiental, guies, venedors de productes agrícoles locals...Aquest capital natural proper, correctament gestionat, es capaç de produir un ric i variat flux de serveis. Serveis que contribuiran al desenvolupament social, econòmic, ambiental i sostenible de les ciutats  actuals i futures. L'Anelles Verdes o altres espais naturals periurbans han de ser espais identificadors de les ciutats.

He parlat de forma destacada de Manresa perquè l’edició de Visuals 2009 porta el títol Manresa; Ciutat i Natura. Tots els actes preparats recerquen aquesta allunyada relació. Tres dels actes que ens ofereix Visuals 2009 estan molt relacionats amb el que estic dient.. Una conferència informativa a càrrec Luís Andrés Oribe cap de l'Area d'Estudis del Centro de Estudios Ambientales de Vitòria. Se’ns presentarà el Anillo Verde de Vitoria, un bon model a seguir per els Manresans. Una segona conferència a càrrec d'Ester Fanlo ens mostrarà un altre cas a tenir present, el de l'entorn periurbà de Lleida, en concret l reordenació de l'entorn del Segre. Finalment, també hi haurà un debat obert per veure com entre tots els manresans poden construir i opinar sobre la seva futura Anella Verda. La realitat no existeix si no hi ha imaginació per veure-la; com ens imaginem el nostre rodal, els rodals de la majoria de ciutats mitjanes capitals de comarca?