Roba bona, bonica, barata i sostenible

L’altre dia, mentre esperava a l’andana de l’estació de tren, vaig veure entrar una parella que anava de vint-i-un botons. Ell anava del tot clàssic: americana, pantalons i corbata. Ella en canvi duia una indumentària no gaire clàssica: unes botes de taló alt que li arribaven per sota el genoll, un leotards negres combinats amb faldilla també de color negre i una americana curta negre sota de la qual hi portava una brusa. La dona anava exageradament carregada de joies. Sobre gustos no hi ha res escrit. De sobte, però em va venir al cap una pregunta, és la moda sostenible, un home o una dona són sostenibles en la seva manera de vestir?

Bé, primer, un petit aclariment. Segons la segona edició del diccionari de la llengua catalana, sostenible vol dir “que es pot mantenir indefinidament, especialment sense afectar l’equilibri ecològic”.

La finalitat de la roba que està de moda és crear una falsa necessitat. La moda canvia cada temporada, per tant una peça de vestir, malgrat que pugui durar molt més temps, d’un any a l’altre deixa de ser usada subjectivament per la persona que l’ha comprat. Si hem de canviar de peça de roba de forma subjectiva i consumista cada quan pertoqui per anar a la moda, aleshores la moda no és sostenible. Quan més duri una peça de roba per exercir la seva funció, vestir, més sostenible serà. En comprar una peça de roba, caldrà trobar l’equilibri entre bo, bonic, barat i sostenible.

Hi ha tota una indústria tèxtil majoritària a favor de la moda consumista. Interessa vendre com més millor, vendre per anar a la moda. Si és així, aquestes indústries no són sostenibles, doncs usen de forma desconsiderada recursos naturals i energètics. Recursos que no es poden consumir indefinidament sense alterar l’equilibri ecològic de la terra. Si les energies usades per la fabricació fossin renovables i les matèries primeres també, per exemple energia solar i fibres d’origen vegetal provinents de plantes conreades, podríem dir que la indústria tendeix cap a la sostenibilitat. També ho serien si fossin capaces de crear un sistema de reciclatge o, fins i tot, reutilització, que impliques a l’usuari.

Cal dir que moltes marques de moda d’aquí tenen les seves fàbriques no sostenibles en països en vies de desenvolupament o d’integració al capitalisme salvatge, com per exemple la Xina. Venen roba fabricada contaminant i gastant recursos energètics del país en vies en desenvolupament a pesar d’haver estat dissenyades aquí.

En definitiva, crec que la indústria tèxtil i la moda per ser sostenibles hauran de canviar molt. Només sobreviuran a la crisi actual les que venguin roba bona, bonica, barata i sostenible. De moment, molt home i molta dona contribueixen a la insostenibilitat d’aquesta indústria. Són còmplices, van a ritme de moda, cada temporada han de comprar peces de roba, fan el joc a la indústria tèxtil insostenible i per tant ells també ho són. Quants armaris estan plens a vessar de roba que ningú es tornarà a posar mai més?