El professor es va aixecar de la taula, va caminar cap a les primeres files de pupitres i mirant al seu alumnat de cara els va dir -dictat -, i va començar la narració que nenes i nens anotaven intentant encertar en cada accent, en cada hac, en cada ve baixa .
- Caminaven pel camp agafats de la mà quan Eva, meravellada davant de la seva primera pomera, es va alliberar per prendre una fruita.- I Adan -, va seguir dictant el mestre silabejant cada paraula com si un metrònom li marqués el ritme, - enutjat per tan gran desobediència, la va pegar.
Ja al pati, una rotllana de nenes i nens discutien sobre si enutjat era amb o sense hac. Va passar llavors que un d'ells li va aixecar la mà a la noia que argumentava que era sense hac. Encara que no encertés en gramàtica, cal dir que el noi bé havia après la lliçó.
Una lliçó que fa por.
Doncs és la por de perdre el privilegi de ser el que pega, el que porta a pegar tantes vegades com sigui necessari, en una espiral de violència infinita.
Perquè com explica Julieta Paredes «aprendre a violar i a violentar, la humanitat ho va aprendre sobre el cos de les dones».
Gustavo Duch, 31 d'octubre de 2014. Recollit en Secrets. Relats de molta gent petita
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari