El govern espanyol aposta per les energies brutes i perilloses

Una subcomissió formada per diversos diputats, ha presentat recentment un document en el qual es traça l'estratègia energètica que cal seguir durant els propers 25 anys. El col.lapse ecològic que viu el nostre planeta i un esguerrat model econòmic basat en constant creixement, requerien apostes valents i decisions cap a un futur més sostenible i segur.

Però la realitat no va ser així. Segons han denunciat les organitzacions ecologistes, l'energia que es consumirà en un futur seguirà provenint de fonts altament contaminants i perilloses. Entre elles destaquen les originades pels combustibles fòssils i especialment el carbó, que contribueixen significativament a perpetuar un efecte hivernacle que repercuteix en modificacions dràstiques del clima.

L'altra premiada per la classe política va ser la nuclear. Aquesta energia, a part de la seva perillositat innata, continua presentant problemes estructurals de difícil solució. El principal d'ells són els seus residus, l'única sortida passa per emmagatzemar-los en complexos i cars recintes de seguretat enterrats en el sòl.

Tot i la gran inversió i dels forts incentius programats des del govern central per al municipi que aculli aquest magatzem, només onze municipis van presentar candidatures per a donar aixopluc al seu territori a tan perillosa infraestructura. En tots els casos les propostes van suscitar acalorats debats i rebuigs per part dels veïns afectats.

Pel que fa a l'estratègia per als propers 25 anys, Ecologistes en Acció i Greenpeace denuncien amargament que s'ha obstaculitzat el creixement de les energies renovables. Per això Greenpeace recorda que "Si Zapatero vol crear un milió de llocs de treball verds, l'aposta estratègica d'Espanya han de ser les renovables, i la planificació energètica ha de preveure com les velles energies han de cedir el pas al nou sistema que ha de ser 100% renovable" .

A una major participació de les renovables i a una reducció de les energies convencionals, se suma l'eficiència energètica com a element clau per a un model energètic sostenible. Com apunta Ecologistes en Acció "És imprescindible i perfectament possible caminar cap a un model de societat en què gaudim d'una vida saludable i de qualitat amb un consum molt menor de recursos, en aquest cas energètics. L'aposta per la reducció del consum d'energia ha de ser per tant el principal objectiu a plantejar, juntament amb una pujada molt important, molt per sobre del 20%, de l'aportació de les renovables el 2020 ... "

Les dues organitzacions aposten pel progressiu tancament de les centrals nuclears i tèrmiques, especialment les de carbó. Espanya és des de fa anys un país exportador d'energia i això dóna un marge per al tancament i la reducció.

Ecologistes en Acció reclama que les multinacionals implicades assumeixin els costos socials i ambientals que tradicionalment s'han externalitzat. També recorda el problema implícit que comporta la perpetuació d'aquest model, que fa d'Espanya un país dependent de les importacions de gas, petroli, etc. amb els riscos associats i més en èpoques de fluctuacions i crisi.

Cal recordar en aquest punt, que el petroli és un combustible finit i des de fa anys hi ha preocupació davant aquesta situació que s'ha vingut denominant com el "zenit de petroli", entès com el moment en què la demanda de l'or negre serà més elevada que l'oferta.

I és que des de fa anys la demanda se sosté gràcies als pous ja existents. Les noves prospeccions no ofereixen grans bosses de petroli i els processos d'extracció es preveuen costosos. La impotència de les grans corporacions petroleres és evident i anys enrere, alguna va ser sorpresa mentre s'inflava les seves reserves per mantenir les seves cotitzacions.

L'assumpte és seriós. Des de la perspectiva ecològica, la generació d'energia per mètodes contaminants crea forts impactes ambientals i socials. Però a més, no es pot especular amb un factor tan important com és l'energia en la nostra societat. Tenint en compte com està el món en els darrers anys, qualsevol tempesta financera pot originar un cataclisme. Des del punt de vista ambiental i social, fa molts anys que els governs haurien d'haver iniciat la transició cap a un model més segur i net.

Amb les renovables, sí que es pot.

Malgrat les decisions polítiques, Javier García, President de la Fundació Renovables, es mostrava més optimista amb el futur del sector. Informava en una entrevista a la Revista Daphnia, que el 2009, el 60% de la capacitat de producció instal.lada a Europa tenien origen renovable.

García, seguint pràcticament els arguments de les agrupacions ecologistes, advertia que "Un gran error de la política energètica espanyola és no reconèixer els beneficis econòmics, socials i ambientals que les renovables aporten a l'economia espanyola". Defensa sense fissures l'expansió d'aquest tipus d'energies al mateix temps que qüestiona els arguments oficials i corporatius que fan referència a la pujada del preu en les tarifes originat suposadament per les renovables. [1]

Jordi Miralles, de la Fundació Terra i Ana Marco, de la Fundació Ecologia i Desenvolupament, al costat de moltes organitzacions ecologistes més, advoquen per un model energètic que defensi el dret a l'autosuficiència energètica, és a dir, el dret a produir un mateix la seva pròpia electricitat.

A Espanya, fins al moment, les energies renovables es conceben i es promocionen com un negoci més. En el fons el model és el mateix: un parc eòlic per exemple, igual que una central tèrmica, genera electricitat i la introdueix en la xarxa per a ser consumida. La diferència és òbvia i substancial, ja que amb unes fonts no es contamina i amb altres sí, encara que les renovables, en certs casos, han estat adoptades per les mateixes multinacionals contaminants que actualment gestionen nuclears i tèrmiques. Per tant si bé hi ha una millora a nivell ecològic, a nivell social són els mateixos els que s'enriqueixen i tallen el bacallà.

Un dels problemes del sistema actual és la gran pèrdua d'energia durant el transport a través de centenars de km de xarxes i cables. El que proposen els grups ecologistes i altres experts, és la descentralització energètica de tal manera que es fomenti un model que sigui més eficient i en el qual la ciutadania pugui generar la seva pròpia energia i introduir els sobrants a la xarxa perquè pugui ser utilitzada el més a prop possible d'on es va crear. D'aquesta manera es podrien reduir les pèrdues per el transport.

Miralles i Marc posen un exemple. Un edifici plurifamiliar de 20 habitatges pot arribar als 20.000 kWh, amb un cost econòmic d'uns 3.000 euros i l'emissió de 10 tones de CO2. Amb una central fotovolcaica de 15 kW es podria compensar el consum elèctric. La seva inversió oscil.laria de 45.000 euros que es rentabilizarían en 15 anys mentre que la vida mitjana de la instal lació seria de 25. [2]

[1] http://www.istas.net/daphnia/articulo.asp?idarticulo=1021

[2] http://www.istas.net/daphnia/articulo.asp?idarticulo=1022