Cap a una nova crisi alimentària (I)

El setembre passat, l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO, per les sigles en anglès), anunciava en un comunicat de premsa que 925 milions de persones al món patien fam. Encara que s'ha aconseguit baixar dels 1.023.000.000 comptabilitzats el 2009, l'actual xifra segueix sent "inacceptablement alta", segons la pròpia organització. Entre els factors que van influir per a aquest descens significatiu, la FAO destaca el creixement econòmic en alguns països i la reducció en els preus dels aliments.

Tot i així i malgrat les bones notícies, res està sent com abans de la crisi alimentària de 2008. La mateixa FAO advertia el desembre del 2009 que els aliments mantenien preus elevats. Segons una escala que confecciona aquesta institució, al novembre de 2009 l'índex de preus dels aliments va mantenir una mitjana de 168 punts. Aquest nivell va ser un 20% inferior al màxim històric de juny de 2008, quan la crisi mundial en els preus estava en ple apogeu. No obstant això, abans de 2007, aquest valor no va superar els 120 punts i durant la major part del temps es mantenia per sota dels 100. Aquestes xifres indiquen clarament que, en els darrers anys, els aliments han experimentat increments espectaculars en els seus preus que amenacen la seguretat alimentària de milions de persones.

La FAO, fidel als interessos dels qui controlen els recursos agrícoles per enriquir-se, va enumerar els factors que al seu parer ocasiona la pujada. Per exemple, aquesta organització va justificar que l'augment el 2007 i 2008 va ser induït per les males collites, la reducció de les reserves mundials de cereals, l'alça en els preus del petroli i el desviament de cultius per alimentar dipòsits de cotxe en detriment dels estómacs humans (agrocombustibles). També per les restriccions a l'exportació imposada per alguns països quan va esclatar la crisi dels preus, la debilitat del dòlar i l'especulació en els mercats financers.

A finals de 2009, per contra, les reserves de cereals s'havien recuperat, les exportacions eren més adequades i el preu del petroli havia baixat, llavors per què seguien els preus elevats?

Com moltes organitzacions i molts experts han indicat, dues de les causes assenyalades per la FAO serien el detonant que ha empès la humanitat a una etapa d'aliments cars: els agrocombustibles i la inversió en els recursos agrícoles.

L'organització GRAIN cita que el diner especulatiu en aliments, va créixer dels 5.000 milions de dòlars el 2000 als 175.000 el 2007. Nombroses fonts bibliogràfiques informen que, inversors i empreses han especulat en la compra de terres i collites ja que aquesta activitat genera espectaculars dividends.


La FAO és conscient d'aquest fenomen. Al juny reconeixia la influència de l'especulació en aliments en la crisi del 2008, però al mateix temps indicava que "... limitar o prohibir els mercats especulatius pot portar més inconvenients que avantatges".

En els mesos d'agost i setembre de 2010, en la borsa de futurs de Chicago (el principal niu d'especuladors) el blat patia un increment del preu d'un 60-80% respecte al mes de juliol. Pel que sembla, alguns brokers van veure una oportunitat d'or en la prohibició de les exportacions de blat a Rússia i l'escassetat en altres països com Ucraïna i Canadà. Les multinacionals alimentàries també van reaccionar davant la por de l'escassetat. Per això van realitzar contractes de futurs i van acaparar tones de blat.

Els preus, lògicament van pujar i els països de l'Àfrica van exigir a la FAO solucions en la volatilitat dels mateixos. L'augment del 30% en el preu del pa, va originar a Moçambic disturbis que han deixat diversos morts. Encara no són més notícia que els exabruptes de Mourinho i les cantarelles de Belén Esteban, però tot és qüestió de temps. El blat de moro també s'ha incrementat un 40%, l'arròs un 7% i aquesta tendència alcista, si continua, podria arrossegar a altres aliments bàsics i matèries primeres com els pinsos. Aquesta volatilitat obligarà els 77 països més pobres del món a gastar-se un 8% més de diners a comprar aliments. Més puces per als gossos secs.

D'altra banda, el cafè tampoc s'ha escapat d'aquesta voràgine especuladora. A finals de setembre, l'ONG espanyola ESPANICA-que importa cafè de comerç just des de Nicaragua-informava als seus socis que els preus internacionals del cafè estaven creixent pel fet que els grans operadors s'estaven aprovisionant de quantitats importants de gra. És possible que aquest recull de cafè sigui per introduir posteriorment al mercat, reduint els preus a nivells de fam i ofegant a milions d'agricultors i petits competidors.

Malgrat tot, diversos experts de països membres de la FAO, reunits també a finals de setembre, van reconèixer que "les males collites inesperades en alguns dels principals països exportadors, seguides de mesures polítiques a nivell nacional i les maniobres especulatives, han estat els principals factors darrere de l'escalada recent dels preus mundials i de l'elevada volatilitat present, més que les lleis del mercat global. "Els experts es van comprometre a" explorar enfocaments alternatius per mitigar la volatilitat ", van mirar de reüll el totpoderós" Déu mercat ", però ni li van estossegar i, és més, el van excusar.

A l'octubre de 2010, la situació dels preus va provocar un lleuger canvi de plantejaments. El Comitè de Seguretat Alimentària de la FAO va demanar "... actuar de manera urgent en qüestions clau relacionades amb la seguretat alimentària i la nutrició com la tinença de la terra i les inversions internacionals en agricultura, la volatilitat dels preus dels aliments ..." i va demanar examinar "les causes i conseqüències de la volatilitat dels preus alimentaris, incloent les pràctiques que distorsionen el mercat i els vincles amb els mercats financers ..."

Des de la FAO i altres estaments com la Comissió Europea, leguen que una crisi com la de 2008 queda lluny. Afirmen que hi ha disponibilitat, que hi ha reserves suficients i fins i tot la FAO assenyala que la previsió en la producció mundial de cereals per a 2010 podria ser la tercera major registrada fins avui. Però tot i així i malgrat l'optimisme, els preus dels aliments estan pujant per més valeriana que injectin des de Brussel.les i Roma.

A principis de novembre de 2010, a l'estat espanyol, alguna marca de pasta ja va comunicar augments del 15% per a inicis de 2011, com a conseqüència de la pujada del preu del blat. Els supermercats i distribuïdors, amos i senyors de la cadena alimentària, també han vaticinat increments en els preus de certs productes.

Per això en èpoques de crisi, tocarà gratar més si és possible la malmèsa butxaca o menjar directament pedres del riu, mentre esperem les "exploracions d'enfocaments alternatius per mitigar la volatilitat", que estan realitzant alguns afortunats buròcrates de la FAO, que segurament meritaran salaris astronòmics que evitaran qualsevol patiment a l'hora d'omplir els seus frigorífics.

Les plenes reserves i les superbes collites, ja no serveixen per aplacar la voracitat i l'avarícia d'uns pocs als quals no els importa que la gent mori d'inanició. Els estaments públics en totes les seves dimensions i galàxies, tampoc estan disposats a frenar les pràctiques criminals del "Déu Mercat" i molt menys a separar l'agricultura i l'alimentació de tota depravació mercantilista. Multinacionals, inversors, bancs i brokers seguiran sent els amos del cotarro, caigui qui caigui, s'aprimi qui s'aprimi.

És per això que seguiran tenint la culpa les males collites encara quan no hi ha males collites. També els països que limiten les seves exportacions en moments de risc, encara que això és el que farien tots si poguessin. Perquè resulta més pràctic mirar a un altre costat i tirar pilotes fora que incentivar una sobirania alimentària que garanteixi aliments de qualitat i reactivi el teixit rural a cada ciutat, nació, estat o continent.

Vincent Boix és autor del llibre "El parque de las hamacas"