Constatacions sobre la situació actual del mercat laboral

Fa pocs dies, vaig participar en una taula rodona organitzada per Càritas de Girona, sobre el Mercat laboral i la crisi econòmica. A l’acte, es va presentar per Càritas un interessant document de reflexions que mereix ressenyar-se breument: a l’informe presentat, es constata com estan augmentant les demandes de suport d’accés a l’ocupació, especialment per persones aturades procedents del sector de la construcció i la indústria amb poca o cap qualificació professional, de fet, és en aquest tipus de treballadors amb poca formació on les estadístiques mostren en general un augment de l’atur.

D’altra banda, l’informe fa referència a l’augment del temps de recerca de feina, cosa que es fa molt palesa amb els immigrants amb autoritzacions de treball inicials per la urgència que tenen per poder seguir residint legalment a Espanya, així com també amb l’augment de la precarietat laboral.

El document presentat per Càritas afirma que s’està redefinint el perfil de persones que es troben en situació de pobresa, on està augmentant tant les persones de nacionalitat espanyola com les famílies d’immigrants regulars, és a dir, que disposen d’autorització de residència i treball. L’Informe afirma que l’atur d’un dels membres principals d’una parella vulnerable porta directament a l’empobriment familiar, especialment si tenen fills menors a càrrec, i molts son immigrants amb autorització per treballar que fins ara disposaven de feina.

De fet, a les estadístiques oficials que s’estan publicant apareix d’una forma evident que el col•lectiu d’immigrants ha augmentat de forma vertiginosa l’índex d’atur (de fet, l’atur registrat dels estrangers se situa a novembre de 2008 en 379.640, el que suposa una variació anual absoluta de 181.286, i del 91,40% de variació relativa). D’altra banda, per a molts immigrants es difícil accedir a la protecció social ja que quan s’han incorporat recentment al mercat de treball no acompleixen els requisits per accedir a una prestació (per cert, voldria recordar que en relació a la prestació econòmica de desocupació, els estrangers que la reben suposen avui el 11,8% del total de beneficiaris).

Per això, és necessari l’adopció de polítiques públiques que puguin fer front a aquesta situació: algunes iniciatives del govern ja les he posat de manifest en aquest blog, tot i que segueixo pensant que fa falta disposar de més recursos públics per vigilar l’aplicació correcta de la normativa laboral a les empreses i promocionar unes condicions de treball de qualitat; també, afrontar de forma decidida el sector del servei domèstic, les treballadores del qual no disposen dels drets que si gaudeixen la resta de col•lectius.

A més, cal prestar atenció a d'altres suggeriments de la pròpia Càritas, com per exemple, impulsar les polítiques empresarials de responsabilitat social per afavorir la integració social, que fins ara son molt tímides; afavorir la contractació de persones en situació de risc d’exclusió social; millorar la capacitat dels recursos formatius, evitant que en el seu accés es donin diferències per qüestions de gènere; i en particular a Girona, i tal i com diu l’informe que s’ha ressenyat, adoptar polítiques de mobilitat i transports públics, ja que aquest és un element clau en les opcions d’ocupabilitat de moltes persones en situació d’exclusió.