Decret per fer aflorar el treball no declarat

El Govern espanyol ha decidit emprendre accions per reduir el que les estadístiques mostrarien com un nivell molt elevat d’economia submergida a Espanya mitjançant el Reial Decret-llei 5/2011, de 29 d’abril, de mesures per a la regularització i control de l’ocupació submergida i el foment de la rehabilitació de vivendes, que ha estat publicat al Butlletí Oficial de l’Estat aquest proppassat divendres, 6 de maig.

Segons  s’explica a l’exposició de motius d’aquesta norma, la finalitat de la mateixa seria evitar la competència deslleial entre les empreses, particularment d’aquelles que no tenen donats d’alta als seus treballadors a la Seguretat Social i per tant no cotitzen per ells, i en conseqüència, garantir també la protecció social dels treballadors afectats. S’haurà de comprovar en quina mesura s’aconsegueix això en virtut de l’actuació empresa pel Govern.

L’objectiu principal del Reial Decret-llei 5/2011 és facilitar que les empreses que ocupin treballadors de manera irregular per no haver sol·licitat la seva afiliació o alta a la Seguretat Social, ho facin de forma voluntària fins al 31 de juliol d’aquest any; en aquest sentit, a les empreses que inscriguin als seus treballadors a la Seguretat Social no se les podrà imposar cap sanció econòmica per no haver-ho fet amb anterioritat, així com també es permet que l’ingrés de les corresponents cotitzacions per part de les empreses, que com es comprovarà posteriorment, tindrà com a efectes la data de la sol·licitud, podrà ser objecte d’aplaçament. Es podria entendre d’aquesta manera que, per entrar en aquest procés, tant valen aquelles empreses que amb anterioritat a l’aplicació del Reial Decret-llei 5/2011 tinguin treballadors no afiliats o donats d’alta a la Seguretat Social, com també aquelles empreses que un cop vigent aquesta norma segueixin sense inscriure els seus treballadors en aquesta institució (això si, fins al 31 de juliol). La norma aquí estaria obrin una escletxa a les empreses per no donar d’alta als treballadors, ara bé, aquestes empreses se la podrien “jugar” ja que en el cas que rebessin una actuació de control de la Seguretat Social per aquells fets, o en aquest mateix sentit siguin denunciades en qualsevol forma davant l’Inspecció de Treball o demandades davant la justícia, perdrien els beneficis que deriven d’aquest procés especial de regularització.

En conclusió, la normativa obre un període de “quarantena” que no arriba a tres mesos durant el qual les empreses que es dirigeixin a la Seguretat Social per afiliar o donar d’alta als seus treballadors no declarats no hauran de fer front amb efectes retroactius a l’ingrés de cotitzacions si es demostrés el temps que portessin treballant, i a més no rebran cap tipus de sanció administrativa per aquest motiu. El fet que això pugui aplicar-se a qualsevol empresa incomplidora, tant les que haguessin vulnerat la normativa de Seguretat Social abans de l’entrada en vigor del Reial Decret-llei com fins i tot les que ho facin amb posterioritat a aquest almenys fins al 31 de juliol (això si,  sempre que no siguin denunciades) hauria de compensar-se, per fer efectiva la finalitat d’evitar competències deslleials entre les empreses, i no donar lloc a que les empreses es “concedeixin” un període de “vacances en matèria de Seguretat Social”, l’Estat hauria d’emprendre també una actuació de promoció i de vigilància decidida per evitar aquest tipus de situacions, més quan ens trobem a les portes del període estival, durant el qual es poden donar lloc a situacions perjudicials per als treballadors tant pel que fa al seu contracte de treball com en la seva protecció per la Seguretat Social.

De fet, un cop passat el període de gràcia, el dia 1 d’agost entrarà en vigor un nou llistat d’infraccions laborals i de multes que endureix la legislació actualment vigent, de forma que per exemple l’actuació consistent en no sol·licitar l’afiliació inicial o l’alta del treballador, o també sol·licitar-la com a conseqüència d’una actuació prèvia de la Inspecció de Treball fora del termini establert per aquesta rebrà una sanció de com a mínim 3.126 euros fins a un màxim de 10.000 (quan actualment, la multa va de 626 euros a 6.250 euros). Això sense comptar que les empreses que cometin aquestes infraccions perdran les ajudes i bonificacions que hagin rebut en virtut de programes d’ocupació i podran ser exclosos de l’accés a aquests tipus de beneficis durant el període d’un any. En tot cas, sorprèn un xic que totes aquestes mesures repressores comencin l’1 d’agost, període en el que nombrosos funcionaris públics que s’encarreguen de vetllar per l’aplicació de la normativa poden estar de vacances.

Un cop l’empresa es dirigeixi a la Seguretat Social per afiliar o donar d’alta als treballadors no regularitzats anteriorment, haurà de formalitzar amb aquests un contracte de treball indefinit o temporal, en aquest últim cas de durada no inferior a sis mesos “des de la data de sol·licitud de l’alta a la Seguretat Social”. En conclusió, per una banda, a l’empresari se li permet pagar a la Seguretat Social des del moment de la sol·licitud d’alta, tot i que el treballador portés temps treballant, i pel que fa a aquest últim, la norma li dona una garantía mínima de durada del contracte (sis mesos), ja que de no respectar l’empresa el manteniment de la relació durant sis mesos perdrà els beneficis derivats d’aquest procés de regularització, però a costa de treure-li al treballadors el dret que segons la normativa prevista a la Llei de l’Estatut dels Treballadors de defensar que es fixa per no haver estat donat d’alta a la Seguretat Social.

Per acabar, s’ha de destacar també l’obligació que el Reial Decret-llei 5/2011 ha passat a imposar als empresaris que contractin o subcontractin amb altres la realització d’obres o serveis corresponents a l’activitat dels primers o que es prestin de forma continuada en els seus centres de treball, de comprovar, amb caràcter previ a l’inici de la prestació de l’activitat contractada o subcontractada, l’afiliació o l’alta a la Seguretat Social dels treballadors que ocupin aquestes empreses subcontractistes. En cas de no complir-se aquesta obligació, les empreses contractistes seran sancionades amb multes que aniran de 626 a 6.250 euros (de fet, tot i que el Reial Decret-llei comentat ha creat una nova infracció -la de comprovació pels contractistes de la situació dels treballadors dels subcontractistes- no ha augmentat la sanció per aquest específic motiu més enllà de la que està prevista per a qualsevol infracció greu en matèria de Seguretat Social).

Aquesta última va en la línia de garantir els drets dels treballadors a ser donats d’alta a la Seguretat Social quan aquests estan contractats per empreses que alhora estan subcontractes per unes altres, tot i que la  norma ho limita a aquelles contractacions que l’empresa principal faci respecte d’altres en activitats “pròpies” de la primera; a més, tot i que el fet de no comprovar per l’empresa contractista que els treballadors de la sots-contractada estan donats d’alta a la Seguretat Social serà sancionable, la norma no exigeix que ho hagin d’acreditar d’alguna forma. A més, aquesta obligació de comprovació no serà aplicable a les obres demanades per un cap de família, o quan ho faci l’empresari per raó d’una activitat no empresarial. En definitiva, la norma podria haver estat més valenta en aquest àmbit per fer aflorar el treball no declarat i garantir uns certs drets als treballadors d’empreses contractades per unes altres, més quan aquests poden patir incompliments més intensos de la normativa laboral que la resta degut a la vinculació tant específica de diversos empresaris.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article